En Joanet del Guinardó
El pessebre popular és un univers infinit on tot hi pot cabre. Si cada terra fa sa guerra, cada casa fa el seu pessebre. Cada llar té la seva peculiaritat i singularitat, algunes passen de generació en generació. Per exemple la ubicació del caganer, o la manera com apareixen els reis i avancen cap a la cova. També determinats personatges aliens al drama de la nativitat hi poden fer cap, sense cap mena de manies. Per exemple recordo perfectament com un parent proper del nostre Ramon Vinyals feia aparèixer un Spiderman en ple descens des de les alçades. Moltes vegades els infants volen fer intervenir amb tota naturalitat alguns dels seus ninots preferits, així podem estar contemplant el bucolisme del nen Jesús nat entre el bou i la mula i a un pam de distància un Thiranosaurus Rex pasturant entre la molsa a tocar de la dona que renta com si res.
Però en aquesta secció us vull apropar a una figura de pessebre pròpia i exclusiva del barri barceloní del Guinardó. Doncs sí, el meu barri té una figura de pessebre pròpia.
L’any 2008 va traspassar Josep Maria Garrut escriptor, historiador i pessebrista. El seu llegat pessebrístic obra en mans de l’Asssociació de Pessebristes de Barcelona a qui ja havia fet donació de la seva col·lecció l’any 2005.
El cas és que entre les caixes de figures del germans Vidal, que Garrut havia donat, hi havia una nota mecanografiada sobre una figura coneguda com “El senyor Joanet del Guinardó”.
Garrut ens dóna la següent informació… Esta figura fue realizada, en principio, por alumnos de la Escuela de Arte y Oficios Artísticos (Sección VI, en la Avenida de Sant Antoni M. Claret, 446) dirigida por Josep M. Garrut i Romà. Fue inspirada en la descripción de la novela de Carles Sindreu, «El senyor Joanet del Guinardó». Luego, el figurista Lluís Vidal la realizó en una versión pesebrista, intentando convertirla en una figura popular. Es copia de la original realizada en 1955 por el alumno de dicha Escuela «Jaume Cases»”…
Efectivament El senyor Joanet del Guinardó, de Carles Sindreu, és una novel·la costumista que es publicà l’any 1954 de la mà de l’editorial Selecta, i que amb humor fa una aproximació al Guinardó quasi rural de principis del XX i que res té a veure amb l’actual.
Pel que fa al personatge la seva grandesa rau precisament en el fet que no en té cap de grandesa, no té cap habilitat destacable és una persona fins i tot simple. La figura el representa cofat amb gorra i abillat amb una bata.
Carles Sindreu va fer un exercici literari burlant els censors de l’època regalant-nos un relat en català i sense saber-ho una figura de pessebre, vès per on.
La figura modelada pels artesans Germans Vidal va fer una relativa fortuna, val a dir que són poques les persones del Guinardó que en coneixen l’existència fins i tot hi ha qui la posa al pessebre amb total desconeixement.
Per altra banda gràcies a les aportacions de Josep Maria Garrut tenim una aproximació exacta de la seva gènesi, cosa que sempre s’ha d’agrair.
Actualment aquesta figura està exposada a l’Associació de Pessebristes de Barcelona i en el museu de l’Associació Italiana de Pessebristes, a Roma.
