Encàrrec de compromís

Encàrrec de compromís

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Amb els veïns sempre si hi ha d’estar bé. Ara, cadascú a casa seva i… que no emprenyin massa; que no donin la tabarra o… ens facin passar la nit sense aclucar els ulls! Eh, que ha quedat clar?  Per mi, a la seva llar, de portes en dins que facin el que els roti. Si volen, (i amb perdó) que vagin amb pilota picada pel passadís de la llar tot el sant dia  però, de portes en fora, ei! que no molestin gaire. D’acord?

Del que acabo d’explicar, qui pensi el contrari, diu una gran mentida perquè som una colla d’hipòcrites. Ja us ho diré, gastem salivera  explicant que com a persones civilitzades ens agrada ser educats, guardar les formes, saludar, ajudar pel que més convingui… però, ah, xiquets! a l’hora de la veritat… Ui, a l’hora de la veritat! Doncs, millor que ens ho puguem estalviar. Veritat o no?

Bé, faig saber que no em puc queixar, que amb la gent que ens envolta a la casa estem tots la mar bé ja que ens respectem.  Ara, sense barrejar-nos en excés, m’enteneu? Ep, però  si heu de menester un rosegó de pa, una punta de sal o una fulla de llorer truqueu tranquils a la porta que alguna cosa o altra encara trobaríem.

Per cert, el divendres de la setmana passada el Sr. Alexandre i la seva estimada muller, Sra. Consol, ens van portar les claus de casa.  Han marxat 15 dies amb els de l’Imserso a un hotelet d’Alacant. Necessitaven que algú els anés a regar i, ves, per una vegada que ens demanen un favor, tampoc els havíem de fer un lleig. Ja sabeu la cançoneta, ens hem d’ajudar els uns als altres: un dia per tu i, un altre, a mi… (sí, sí, però sobretot que no passi cap desgràcia que llavors ens caurà el pèl!). Total, he seguit al peu de la lletra les indicacions i, en pujar al terrat per remullar les plantes, la meva sorpresa  ha resultat enorme en trobar-hi un únic test. Això sí, topi’t amb una densa mata d’herba verda.

Són “pericos” i, en tirar a terra l’antic estadi de Sarrià, van arrencar un tros de gespa i ara el mimen com aquell qui té un preuat tresor! Compto que si els el canviés per una herbota de parc, no notarien diferència. Evitaré fer la prova.

Una abraçada ben forta… i fins a la propera!