Entitats i federacions

Jesús Ventura

Entitats i federacions

D’uns anys ençà, la organització associativa d’entitats dedicades a la cultura popular catalana ha canviat radicalment. Les entitats que durant el franquisme i els primers anys de la transició enarboraven la resistència política i nacional tot fent i promovent la cultura popular i tradicional, han vist com poc a poc es diluïen la majoria dels seus continguts afegits i han continuat desenvolupant les seves activitats en nuclis cada vegada més reduïts, talment com una resistència d’identitat i de país a vegades poc valorada i reconeguda pels defensors de la globalitat i de la universalitat mal entesa.

La nova Junta Directiva de la Federació Sardanista de Catalunya

Una de les conseqüències d’aquesta individualització que va minvar l’autonomia i l’autogestió d’algunes entitats, va ser la necessària creació de macro-entitats molt més pràctiques i executives, cridades a representar i ajudar a tots els petits col·lectius; aquella frase tant cobejada que diu que “la unió fa la força”.

I, malgrat en alguns àmbits ja funcionaven, fou el moment de crear noves estructures associatives: coordinadores, agrupaments, federacions, etc., però al meu entendre, molt més pendents de l’administració, de la gestió, en definitiva, del dia a dia i les seves necessitats peremptòries, com ara les assegurances, els sponsors o les subvencions, que de preocupar-se realment dels col·lectius que representaven. És evident que cada cas és un món, però tots sabem que algunes federacions i coordinadores van néixer, i sovint han crescut, a partir d’una necessitat burocràtica o legal que les ha fet imprescindibles i, perquè no dir-ho, també útils, però aquesta no era només la seva funció. O no ho hauria d’haver estat.

Diria que fent cas a la màxima de “la unió fa la força” que hem esmentat abans se m’acudirien una munió d’iniciatives que a hores d’ara, després de tants anys, haurien pogut millorar moltíssim la funcionalitat i la pervivència de moltes associacions que estant arribant a veritables atzucacs pel que fa a la seva continuïtat. I ens podríem haver estalviat moltes i innecessàries discussions sobre els sexe dels àngels.

Però no vull parlar del passat. Prefereixo parlar del futur. Dissabte passat es va celebrar l’assemblea de la Federació Sardanista de Catalunya i va ser elegida una nova junta amb un nou president i un nou equip de treball. En el seu programa hi trobo força ítems que m’interessen, que em fan pensar que hi ha una voluntat de fer moltes coses: aglutinar, fomentar, impulsar, coordinar, ajudar, promoure… tots conceptes que denoten creativitat i feina, molta feina, però tots conceptes de futur, de canvi, d’evolució. Uns conceptes que no són nous, els hem llegit i sentit moltes vegades, però dels que ara pensem sincerament que en podem fer una lectura més esperançada.

Perquè la Junta d’en Joaquim Rucabado sembla una prometedora simbiosi entre components de la junta anterior, amb experiència i anys de dedicació, i nous elements joves d’edat i/o d’esperit que podran, a ben segur, aportar molt. Perquè els coneixem a tots, i sabem de quin peu calcen, començant pel nou president a qui ens complau felicitar de tot cor.

I els desitgem molta sort. En els temps que vénen, la sardana i, molt especialment el món sardanista, tot el món sardanista, la necessitarà.