Entrades

Entrades

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Que les coses ja no són el que eren…, ho podem apreciar en diversitat de detalls. Per exemple, en això de preocupar-se per la sensibilitat estètica, el disseny (gran paraula!) va de cap a caiguda, de mal en pitjor.

Vinc d’una oficina de les anomenades: d’estalvi  (estalvi? i tant que en fan!!) Entres allà dintre i, gairebé, ja no hi trobes ningú que t’atengui, que t’escolti… Qui les veu i qui les ha vist les sucursals bancàries! Avui, tot és ple de màquines “self-service” de: fes-t’ho tu, treu-te els diners, carrega’t el mòbil, actualitza’t llibreta…  Ah! i pobrets de nosaltres que no ens en sortim i haguem d’acabar anant a molestar l’oficinista! Sort, vetllen pel fons de la clientela!!

En les alçades actuals del progrés hem de ser (cadascun dels titulars dels números de compte) àvids experts a fer que surti fum dels caixers automàtics a causa de les reiterades utilitzacions de les vises. Au, vinga a posar i treure targetes de crèdit pel lector de bandes magnètiques!

Està estès de tal manera l’ús d’aparells d’autogestió que, nois, hi trobo a faltar el caliu humà en les seus de banca. Què se’n ha fet dels directors, sotsdirectors, delegats? Feina rai a trobar-hi algun senyor amb americana i corbata. Antigament, quan hi anàvem es donava aquella situació que et feien entrar a seure al despatx per mirar de negociar, fer tractes entre persones…

Comèdia! (no us penseu, tampoc et donaven res –això sempre serà així- , desenganyem-nos-en ) però, com a mínim, de les oficines de gestió financeres en sorties recordant les fisonomies dels banquers. A més, si te’ls trobaves pel carrer… ells et saludaven ben clenxats. En l’actualitat, quan entres allà dins, a no ser que et fiquis a fer el mico davant la càmera dels circuits tancats de seguretat ningú s’immuta. Qualsevol dia tornaré a guardar sota la rajola els diners, com feia la gent. Total, pel que donen…

I tot això, ve a tomb perquè vinc de treure del caixer entrades per anar a un concert. Ja ho veieu.. les empolainades senyores taquilleres també han passat a la història, com també els tiquets, impresos, de bella factura per l’ocasió amb dibuixos, tintes de colors… ideals per al col·leccionisme de fans.

Ara, tots els bitllets són tallats segons el  mateix patró; sense cap mena de gràcia, gravat o fotografia. La cosa ha quedat reduïda a un tros de paper imprès amb una tinta i  el codi de barres. Això sí, de la comissió no te’n lliures.

Una abraçada ben forta i… fins a la propera!