Exportacions culturals

Jesús Ventura

Exportacions culturals

Avui, a LA COLUMNA, ens fem ressò d’una nota de premsa del CPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) respecte a la Fira Mediterrània de Manresa, l’activitat de la qual va més enllà de les dates estrictes de la seva celebració pública el mes de novembre. La nota en qüestió fa referència al que podríem anomenar exportació cultural. Diu així:

La Fundació Fira Mediterrània arrenca el 2012 amb dos programes d’internacionalització d’artistes catalans d’arrel que viatjaran a final d’aquest mes  al Showcase Scotland de Glasgow (Escòcia) i l’Internationale Kulturbörse de Freiburg, (Alemanya). A ambdues fires, que tenen Catalunya com a país convidat, hi participaran un total de deu artistes catalans.

El Showcase Scotland, una de les fires professionals del sector del folk i la world music més important del Regne Unit, inclosa dins el Festival Celtic Connections, se celebra del 25 al 29 de gener. Hi actuaran Jordi Molina i Pere Pau Jimènez, Sol i Serena, Las Migas, Lídia Pujol, La Carrau i Domini Màgic.

L’Internationale Kulturboörse de Freiburg (Alemanya), que se celebra del 23 al 26 de gener, és una de les fires musicals i d’arts escèniques més importants d’Europa. Enguany, aquest mercat també farà una atenció especial a Catalunya, amb la programació de 12 grups catalans de diferents àmbits musicals i la participació de 30 entitats de la indústria cultural catalana a la fira comercial.

No hi ha dubte que aquestes actuacions són una plataforma per la indústria cultural i artística catalana d’arrel i que afavoreixen la presència dels artistes del nostre país en el mercat internacional. Un fet aquest que alegra i estimula l’esperança a tots aquells que treballen de manera constant per tal de donar a conèixer al món la nostra cultura i la nostra identitat.

No és menys veritat que, en els darrers anys, aquesta pràctica s’està promocionant i que s’està incrementant de manera ostensible la presència de grups catalans arreu del món. No és una pràctica novedosa: ja fa molts anys que això succeeix. La novetat està en que són les institucions i no els esforços particulars (que també) les que estan preocupant-se del tema. Perfecte. Excel·lent.

Només un però: particularment hi trobo a faltar quelcom. Si, ja sé que molts dels que em llegeixin o escoltin podran dir: ja torna a sortir aquest amb la cobla. I segurament tindran raó. Que pesat que sóc amb el tema. Però diuen que els homes som animals de convenciments. I el meu amb la cobla és absolut. I no el baso ni en la intuïció, ni en la tradició, ni amb cap tipus de quota històrica… És l’experiència de molts anys, de molts viatges (dels que no eren oficials), de l’apassionat acolliment de molts i diversos públics, tot plegat, el que em convenç sense cap classe de dubte que la cobla i el seu repertori (l’antic i el modern), són el patrimoni més inequívocament representatiu de la nostra nació catalana. Un conjunt únic, ric, espectacular, versàtil, popular o simfònic segons calgui…

Sé que els responsables polítics actuals comparteixen, en bona part, aquest pensament. I sé que algun intent de dur la cobla a les Fires estrangeres ha fet fallida enguany per la insídia d’algun pseudo-artista convidat amb criteris i arquetips de joguina. A aquest personatge que no nombraré (pas cal fer-ho) i als que pensen com ell, els remetria a la saviesa del refranyer popular: Si no vols pols, no vagis a l’era.

Una altra vegada serà. I estic segur que serà aviat. I que serà un èxit. És qüestió de saber triar bé els companys de viatge. Si és que calen.