Exportar Ratafia

Jesús Ventura

Exportar Ratafia

A Escòcia ja tenen data pel referèndum de la seva independència. Una majoria absoluta al parlament autonòmic del Partit Nacionalista Escocès ha estat suficient perquè els polítics anglesos hagin acceptat un acte democràtic i natural com és una consulta ciutadana lliure.

L’exercici de fer un paral·lelisme amb el cas català és inevitable. Tothom pensa ja en quina data serà la nostra. Però l’entrevista amb Xavier Solano, assessor del Partit Nacionalista Escocès, que va oferir el programa Àgora de TV3 el passat dilluns, va ser d’allò més clarificadora. Per molt que ens ho vulguin vendre, poden haver-hi semblances, és clar, però no massa. No ens enganyem.

Els motius econòmics són semblants: allà es diuen petroli, energia renovable i whisky. Pel que sembla, Escòcia és el primer productor de petroli i de gas de la Unió Europea. O el que és el mateix, l’any passat 12.000 milions d’Euros d’impostos que van anar directament a Anglaterra i no van retornar a Escòcia. Aquesta cantarella de l’espoli fiscal ja la coneixem bé.

Lingüísticament no hi ha parangó. Ni l’escocès, ni el gaèl·lic-escocès, que juntament amb l’anglès també són llengües oficials, no esdevenen un tret identitari prioritari. Cap d’elles té la història ni l’àmbit lingüístic que té el català.

De motius històrics també en tenen però, tampoc res a veure amb nosaltres. A banda de fets pretèrits i ja molt llunyans, Escòcia va cedir la seva sobirania voluntàriament l’any 1907 al Regne Unit, sense guerres, sense conflicte. No existeix un moviment independentista visceral.

I és que Escòcia, depèn de com t’ho miris, ja quasi ho és d’independent. L’educació, la cultura, la sanitat, la justícia (els cavalls de batalla de qualsevol govern) i la pràctica totalitat de la resta de les competències estan absolutament transferides i, reconegut pels propis escocesos, sense interferències del parlament britànic. Cada part del Regne Unit té les seves pròpies lleis i les aplica com creu convenient. Fins i tot tenen seleccions esportives pròpies!!! Hi ha qui se sent plenament escocès dins el Regne Unit. Això aquí no passa massa.

La gran diferència que ens separa és el tracte entre governs. L’acord pel referèndum entre Salmond i Cameron es basa amb els principis democràtics bàsics i, fins i tot, a l’acord s’hi reflexa el compromís de seguir treballant pel bé d’ambdós països sigui quin sigui el resultat.

I encara una altra diferència bàsica. Quan Xavier Bosch va portar al primer pla de l’entrevista la comparança entre Catalunya i Escòcia, Xavier Solano va tocar el punt clau, la mare dels ous del tema. Va dir: “És totalment legítim anar en contra de la independència però és anti-democràtic anar en contra d’un referèndum”. I aquesta frase, d’una o altra manera l’han referendat tots i cadascun dels primers ministres britànics, des de la mateixa Margaret Tatcher. De dretes o d’esquerres però demòcrates. Per poder ser independents de manera constructiva i serena hem de poder tractar amb demòcrates de veritat, i d’això n’estem francament mancats.

Però no defallirem. Cada segon s’exporten 140 ampolles de whisky al món. 144.000 cada hora. I el Regne Unit no fa boicots al respecte. Potser que ens hi haurem d’anar posant amb la Ratafia… O els Aromes de Montserrat.