Flabiols de plàstic

Jesús Ventura

Flabiols de plàstic

L’any 2007 un grup d’educadors van posar en marxa un projecte insòlit: es tractava de portar els instruments tradicionals a l’escola. No, no, no estic parlant de l’oficialitat dels instruments autòctons a l’ESMUC o als Conservatoris o a les Escoles de música, un tema aquest que està aparentment resolt, tot i que es podria matisar molt aquesta afirmació.

La gent de “LA RISCLA”, que és el nom de l’Associació Cultural i Educativa que han creat aquest col·lectiu de mestres, es va plantejar portar el flabiol i el tamborí a les escoles de primària. El seu raonament era clar: davant la realitat que a les escoles s’ensenya música i es fan servir instruments elementals i assequibles com ara la flauta de bec, els instruments Orff o la mateixa veu, per què no es podria fer el mateix amb el flabiol?

Es van informar en la gent del SEIT (Seminari d’Ensenyament d’Instruments Tradicionals) que de la mà d’en Rafel Mitjans i en José Luis Vicente ja havien tingut una experiència al respecte entre els anys 88 i 93.

I s’hi van posar. Era evident que la mateixa funció pedagògica que feien tots aquests instruments la podien fer el flabiol i el tamborí. Amb el flabiol, a més, hom podia ensenyar amb un instrument tradicional i proper. És fàcil que els infants puguin veure avui en dia un flabiol en acció en qualsevol Festa Major o acte sardanista.

I encara un important  avantatge en l’aspecte músico-pedagògic: dos instruments i un sol executant, la melodia i el ritme alhora, la independència de les mans. Tot plegat, un exercici perfecte per un infant en edat de creixement.

Faltava resoldre el tema econòmic. Un flabiol convencional era massa car i poc assequible per a moltes famílies. El constructor Galdric Santana (www.flabiol.cat), en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya en va construïr de plàstic, econòmics i assequibles, però ben fets, de qualitat. I pel que fa al tamborí, cada “nano” se l’ha construït el seu gust. Manualitats i plàstica. Més aportacions pedagògiques.

Cinc escoles del Vallès han començat enguany el programa pedagògic de l’Associació LA RISCLA i els resultats es van veure el passat 3 de juny, al matí, al Parc de la Romeua, del Barri de Can Llong, de Sabadell, amb una Primera Trobada de Flabiolaires Escolars que va reunir dos centenars de nens d’entre 7 i 11 anys. En podeu veure el reportatge que van fer a l’INFO-K del K3 de Televisió de Catalunya.

http://www.tv3.cat/videos/2945490/Flabiols-i-tamborins-a-musica

El futur té bons auguris, ja que hi ha altres escoles interessades en el tema. D’aquest futur i del projecte en general en trobareu tota la informació a la web www.flabiol.com.

Esperem que tots els esforços i tot el treball tinguin la recepció i l’acceptació que creiem que mereixen. Seria curiós que després d’intentar promoure el flabiol, la gent i les institucions se’ls escoltessin “amb un flabiol sonant”. Encara que fer sonar flabiols sigui, precisament, el seu objectiu.