Flyers i flaixmobs

Jesús Ventura

Flyers i flaixmobs

Des del diumenge 10 de febrer, a les ballades dels diumenges al matí al Pla de la Catedral de Barcelona, que organitza l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, els postulants reparteixen un flyer als turistes estrangers (els que anomenem popularment com a guiris)  que es queden embadalits mirant la gent com balla o la cobla com toca. Una iniciativa que ha comptat amb el total suport de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona).

Es tracta d’un fulletó o banderola, és a dir, en llenguatge actual un flyer, de mida A5 vertical, imprès en quadricromia a dues cares. En la del davant, a la part de dalt i sobre un cridaner fons negre hi ha el títol “Sardanes” i un sots-títol en quatre idiomes que diu “La nostra tradició”, tot sobre dos braços amb les mans entrellaçades; i a la part de baix un mosaic de fotografies de dansaires i músics. A la cara del darrera, un breu, concís i encertat text d’en Jordi Lara, també en català, castellà, anglès i francès, en el que, d’una manera planera i fàcil, explica als forasters el què i el perquè d’allò que tenen al davant. És molt breu. Diu així:

Sardana? Cobla? El que esteu veient és una de les poques danses col·lectives realment vives de l’Europa mediterrània. Nascuda en el romanticisme, continua viva com a esplai, com a símbol de catalanitat, de participació i d’igualtat entre els balladors, i sobretot com a patrimoni cultural, social i musical de Catalunya. La sardana és oberta a tothom: fixeu-vos en els dos tipus de punts bàsics que els peus marquen, els curts i els llargs, i us hi podreu afegir. I escolteu la cobla, una formació estable d’onze músics per a la qual s’han escrit i s’escriuen sardanes i també altres gèneres de música. Fixeu-vos en el petit flabiol que avisa que la dansa comença, en la sonoritat melancòlica de la tenora i la potència del tible, que es fa sentir des de carrers enllà.

Com veieu, poc més de mig minut per llegir-ho i molta informació. Una feliç combinació d’algunes paraules clau que situen perfectament al visitant i li responen automàticament el 90 per cent de les preguntes que li poden venir al cap en el moment de veure una ballada de sardanes per primera vegada. Però a més, el text no acaba aquí. Manca encara una darrera frase que trobo especialment encertada. Diu així:

Us convidem a gaudir, com a oients o com a balladors, de la flaixmob de dansa i música amb més tradició del segle XXI, que es balla a molts pobles i ciutats de Catalunya.

La definició del que entenem com a flaixmob ens parla d’una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i després es dispersa ràpidament. Malgrat ser un fenomen relativament modern la semblança amb una ballada de sardanes és sorprenent i entenc que molt adequada per a la ràpida comprensió dels forans.

Però si a més pensem que el sistema de convocatòria de les flaixmobs es fa majoritàriament per mitjans telemàtics (mòbil, internet, xarxes socials, etc.) i prescindint dels mitjans de comunicació convencionals… Això ja és un senyal de futur! Perquè, tothom sap on consultar la cartellera de cinema, la programació de televisió o el calendari de futbol, però, on surt publicada la llista de ballades de sardanes? A quin mitjà? Quin dia?

Bé, sigui com sigui, estareu d’acord amb mi que això de repartir flyers informatius en una flaixmob sardanista ho peta d’allò més. O no?