Futbolitis

Jesús Ventura

Futbolitis

He de confessar que després de quasi 25 anys de moure’m al voltant del periodisme i d’haver pogut participar en tota mena de programes informatius, divulgatius o d’opinió, tant d’entrevistador o d’entrevistat, sempre m’he quedat amb les ganes de poder fer una cosa: una crònica esportiva. M’agradaria ser el convidat d’alguna d’aquestes tertúlies en les que qualsevol s’atreveix a fer d’entrenador i a solucionar els problemes del seu equip o dels equips rivals.
Ara que si ho hagués pogut fer potser l’hauria fet més grossa que aquell “periodista” que un dia va afirmar que mentre jugués en Xavi el Barça l’equip no guanyaria res. Un periodista que encara treballa, per cert. Si se n’arriben a dir de bestieses!!!
La meva feina als mitjans de comunicació sempre s’ha centrat en la cultura popular i tradicional. Cadascú s’ha de moure en els temes que coneix i que li són propers. I tot i així sempre tens el perill d’espifiar-la. S’ha d’anar amb molt de compte.
Però en un cap de setmana com el que vivim, després d’aquest inacabable culebró futbolístic de Barces-Madrids i Madrids-Barces que hem hagut de viure en les darreres setmanes i de la brillant classificació del Barça per la final de la Champions League no m’he pogut estar d’intentar-ho. A veure que surt.

El Sardana Team

El passat dimarts, festivitat de SANT FELIP, el Camp Nou va viure un TROBADA DE GEGANTS futbolístics històrica entre el Barça i el Madrid. L’ESBART blaugrana va interpretar una magnífica DANSA de l’expert coreògraf Pep Guardiola que els músics de la BANDA madridista no van saber acompanyar amb la qualitat que s’esperava d’ells. La muralla de DIABLES destructors que van parar, semblava la d’una festa de MOROS I CRISTIANS, i no va permetre que el CASTELL de gamma alta que va construir la COLLA barcelonista lluïs en tota el seu esplendor. Bona culpa de tot la tingué el gran CARNESTOLTES Mouriño, que no sent present al camp es lliurà de la CREMADA. Aquest gran CONCERT blaugrana farà que la PASSIÓ blanca continuï encara uns quants mesos, una PROCESSÓ a la que no se li veu final. El Barça tindrà doncs la oportunitat de tornar a BALLAR la seva ja tradicional SARDANA victoriosa a l’històric Estadi de Wembley. Que hi hagi sort.
Ja ho veieu. Deformació professional.