Gegants de Castellterçol (Moianès)

Gegants de Castellterçol (Moianès)

Foto: Arxiu Cuyàs
Foto: Arxiu Cuyàs

Sembla que per la Festa Major de Castellterçol de l’any 1903 ja es van llogar uns gegants a la Casa de Caritat barcelonina. Tanmateix, fou l’any 1954, quan alguns veïns de la població manifestaren el desig de tindre una parella de gegants. En aquests anys era ben arrelada la Processó de Sant Víctor i companys màrtirs copatrons de la Vila, que es veneraven per la Festa Major d’estiu. Gràcies al banderer de l’any i altres persones, que van donar diners per als gegants i capgrossos, es va donar una empenta a la seva realització. S’inicià la seva construcció encarregada al Sr. Alexandre Cirici Pellicer.

La proximitat del poble al monestir de Santa Maria de l’Estany va contribuir a concebre idees bàsiques. Calia que tinguessin un caràcter romànic, representessin símbols populars, que fossin unes peces originals, i que l’alçària, el pes i l’estretor, s’ajustessin a les peculiaritats de la Vila. Els capgrossos, ja li van deixar fer més lliurement. S’identificaren amb els primers pobladors de les muntanyes catalanes.

Foto: Nico Alonso
Foto: Nico Alonso

Els gegants són fets de pasta de paper i l’estructura és de vímet. Encara avui la conserven i els permet un ball més airós. Els gegants i capgrossos foren estrenats el 28 d’agost de 1954 en la qual també s’estrenà la “Sardana dels gegants de Castellterçol ” composada pel mestre Joaquim Serra, i que esdevingué el ball propi dels gegants i els capgrossos de la localitat. Inspirant-se en el poema Canigó de Jacint Verdaguer, decidiren anomenar-los Tallaferro i Griselda.

Els nans, de faç irònica i grotesca, representen els habitants de Catalunya, amb les seves qualitats i defectes. Hi ha tres tipus; els estètics, els ètics i els dialèctics. De cada grup hi ha el bo i el dolent. Dels ètics, l’enamorat i el colèric, dels estètics, el poeta i el concupiscent, i dels dialèctics, el savi i el sofista.

Cal esmentar que els gegants i nans de Castellterçol, quan van sortir per primera vegada, no tenien portadors i van haver de recórrer als de Moià. Anaren diverses vegades a les festes de la Mercè de Barcelona.

El 1998, els gegants celebraren la VII Trobada de gegants del Vallès com a amfitrions.

El 2004 se celebraren els 50 anys dels gegants i capgrossos amb una gran festa i l’estrena d’unes còpies dels gegants fetes per Jordi Grau, que preserven les peces originals, que només surten per la Festa Major, a l’agost. El 2015 els Gegants vells van estrenar vestits, idèntics als originals.