Guimerà, Morera i els “Beach Boys”

Jesús Ventura

Guimerà, Morera i els “Beach Boys”

Normalitat en precari. Aquest podia haver estat un altre títol de la columna d’avui. I faig referència a la sempre tant cobejada presència de la cultura popular i tradicional als mitjans de comunicació. En aquest cas però, no parlaré dels programes especialitzats sinó de la presència en altres programes de tot tipus. Allò que hauria de ser normal i que en un país com el nostre, incomprensiblement, no ho és. M’explicaré.

Des de fa diverses temporades TV3 emet un concurs anomenat LA PARTIDA en la que diverses parelles de concursants competeixen per aconseguir el seu “somni”. Es tracta d’una reproducció televisiva més o menys literal d’un joc de sobretaula anomenat Party&Co que a la vegada venia de recollir en una sola fórmula elements d’altres jocs com el TRIVIAL o el PICTIONARY, per citar-en només un parell. El programa ha anat evolucionant i afegint proves i la novetat d’aquesta temporada és la presència d’una banda musical que, entre d’altres coses, protagonitza una prova: es tracta de barrejar la lletra d’una cançó amb la música d’una altra. Divertit i enginyós. Hi ha casaments que tenen realment gràcia.

Als concursants se’ls demana que encertin els dos títols o bé, els dos intèrprets. Ja fa unes setmanes barrejaren la tradicional cançó mexicana “La cucaracha” amb “La barbacoa”, la enèsima cançó estiuenca de Georgie Dann. La sort és que els concursants escolliren la opció dels títols. Si arriben a voler parlar d’intèrprets ja haguéssim tingut el primer “marronet”.

En una altra edició del programa en el que hi concursaven famílies, començaren a barrejar cançons tradicionals com el Gegant del Pi o el Cargol treu banya amb el Rasputin dels Boney M. o l’Ave Maria d’en Bisbal. Cap problema, és clar que els nanos van tirar cap als títols i, d’altra banda, el joc, amb la participació dels més menuts es permetia certes llicències.

Ara bé. En el darrer programa, una de les barreges proposava la simbiosi d’un conegut tema dels Beach Boys, “Barbara Ann” amb “La santa espina”. I aquí els guionistes van punxar. Personalment, puc considerar força complicat reconèixer el nom d’un tema dels Beach Boys si només en sents els acords. No canvien massa de l’un a l’altre. També cal tenir en compte que la lletra de “La santa espina” no fa cap referència al títol. I de la manera que la va reproduir… Jo crec que el cantant no se la sabia. Per tant, era més que  previsible que els concursants escollissin dir els intèrprets. I aquí la resposta, segons els guionistes havia de ser els “Beach Boys” i el binomi Àngel Guimerà i Enric Morera.

I no ho van encertar. De fet a mi també em costa imaginar-me a en Guimerà i en Morera al voltant d’un piano o amb una guitarra interpretant aquesta sardana de la sarsuela del mateix nom, “La santa espina”, en un teatre del Paral·lel barceloní a principis del segle passat. En fi, va donar la sensació, per part de tots, que si se n’havia de fallar una, aquesta estava més que justificada. Era tant difícil…

Només dues suggerències: potser caldria formular les preguntes sense confondre dos conceptes tant diferents com intèrprets i autors. Una pregunta ben formulada acostuma a tenir millors respostes. I finalment, si com diuen algunes enquestes, el si a la independència està sobre el 65 %, potser que fem cursos intensius de temes com “La santa espina” o similars. A veure si acabarem com els veïns, que per dir que són espanyols ho fan amb la melodia d’una cançó russa com “Kalinka”. Si voleu, podeu començar ara mateix: “Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol…”. Guimerà dixit.