Hidrargir
Us asseguro que en algunes ocasions se’m fa difícil explicar-vos algun dels objectes del Museu Etnològic. Per variades raons. Pot ser per la forma, pel material, per la funció de l’objecte difícil d’explicar, i sovint, pel nom de l’objecte. És clar que sóc jo qui escullo el que us explicaré, però malgrat tot penso que paga la pena. Avui mateix és gairebé una combinació de tres d’aquests casos. El nom, la funció i el material…
Sovint ens topem amb objectes com el d’avui que té un nom que costa una mica de pronunciar i que a més, en el cas d’avui, actualment estaria prohibidíssim…! Però hi arribarem des d’una història que el fa especial i amb el temps, potser serà molt especial… I ara m’espremeré les neurones per comentar-vos l’origen d’aquest objecte.
De les col·leccions que van ingressar als fons del museu l’any 1941, un any abans de la seva inauguració, n’hi ha una que sorprèn per diversos motius.
El primer és que no diu clarament de quina forma ha ingressat la col·lecció al museu. Ja sabeu… recol·lecció, compra, donació, llegat, etc… Doncs diu…”ingresados en el Museo de Indústrias y Artes Populares” i prou.
El segon és que, forma part d’una col·lecció, cito literalment, de “80 objetos diversos, recuerdo de la Exposición Internacional celebrada en Barcelona en 1929”, la causant del segon canvi urbanístic més important de Barcelona després de la Exposició Universal del 1888 i que va significar la urbanització de la muntanya de Montjuïc i els seus entorns.
Ep! Aleshores ja hi havia aquest tipus d’objectes, els “recuerdos”, que més modernament se’ls ha anomenat amb la grandiloqüent paraula anglesa “merchandising”? doncs, sí…! Pel que sembla, no és tan modern això del “merchandising”… Aquesta col·lecció està composada d’objectes tan diversos com mocadors estampats, rajoles, rellotge de sobretaula, moneders, un tinter, argolla per al tovalló, cendrers, un càntir de vidre i un altre de terrissa, un porró de vidre, vanos, pai-pais, fundes per coixí, una vànova, banderins diversos, una polsera, un calendari de sobretaula, una agulla de solapa (encara no existien els anomenats “pins”, eren agulles…), una estora, el que podríem considerar el Cobi de la Exposició de 29, que no era altre que la imatge d’un macer municipal vestit de gala amb la maça a l’espatlla… fins a 80 objectes, tots amb imatges i el logotip de la Exposició Universal. I l’hidrargir, és clar.
Vaja parauleta, eh? Proveu, proveu de pronunciar-la…! Hidrargir! Hidrargir és com s’anomenava antigament el mercuri usat als nostres termòmetres, entre d’altres coses! L’origen d’aquest mot, no podia ser d’altra manera, va molt enrere… ve de la paraula llatina hidrargirium, i aquesta de la paraula grega hydragyros, d’hydro “aigua” i argyros “argent“. Comunament se’l coneixia com a argent líquid o també en castellà com azogue, amb el qual els alquimistes feien les amalgames… I és un metall que veiem líquid per causa de la seva composició, el seu punt de fusió és baixíssim, a -38,8 graus i per tant, tal i com el coneixem, a la nostra temperatura ambient, està “calent” diguem-ne!
I el tercer i últim motiu: Sabent com sabem, que el folklorista Joan Amades va ser durant l’Exposició Internacional de 1929 secretari del Comitè de Folklore de la dita Exposició, podria donar-se el cas que ell mateix ho hagués comprat, juntament amb tots els altres objectes i amb els anys, ho hagués donat al museu. Però d’això encara no en tenim la certesa.
El cas és que en realitat, al museu, l’hidrargir és un joc. Un joc d’aquells de destresa, un laberint de butxaca en una capsa amb una coberta de vidre, en el qual s’ha d’encertar amb habilitat l’introduir una boleta per uns forats. En aquest cas el joc té com a imatge de fons, unes places de l’Exposició del 29. El que justifica el nom del joc doncs és la boleta, que és de mercuri, d’hidrargir! Probablement no sabien com anomenar el joc i van acabar donant-li el del material de què estava fet! Si n’és de vell aquest joc i encara dura!
Amb les actuals noves tecnologies, hi ha jocs basats en aquesta habilitat per al mòbil, la tauleta, l’ordinador personal… però es clar, les boletes ara són virtuals, no de mercuri, o d’hidrargir… i els perills no venen de la possible intoxicació sinó de l’excés de dependència del joc. Nous problemes de vells hàbits… No canviarem mai, l’espècie humana!
