Innovem la tradició

Jesús Ventura

Innovem la tradició

La setena edició de les Beques Jaume Casademont destinades a impulsar projectes en els camps de la salut, la cultura i la societat ha rebut un centenar de projectes que aspiren a guanyar una de les 15 beques convocades.

Un any més la Fundació Jaume Casademont, amb el suport de l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona , Dipsalut i una quinzena d’empreses i entitats d’arreu de Catalunya impulsen unes beques que promocionen diverses vessants de la vida quotidiana com són l’educació en hàbits alimentaris entre els més joves, projectes de joves basats en la cultura de l’esforç i, finalment, el que ens ocupa directament: la innovació en cultura popular catalana.

En aquesta darrera categoria es premiaran dos projectes que obtindran una dotació de 5.000 i 2.500 € respectivament. La dotació total de les beques supera els 45.000 € repartits amb una vintena de beques.

Tal i com s’explica al web de la Fundació, l’objecte de la convocatòria és el foment d’unes beques per impulsar la producció i exhibició de cultura popular catalana amb la finalitat de crear nous espectacles, moderns, actuals, atractius al públic, i essent capaços de crear sinèrgies amb altres formes de cultura com poden ser les arts plàstiques, la música, el circ, la literatura, els museus, etc.

La necessària conservació dels diferents tipus de cultural popular ha d’anar estretament lligada amb l’evolució i modernització, adaptant-se a les noves realitats temporals i socials i obrint espais a la reflexió. Les beques a la innovació en Cultura Popular pretenen crear l’entorn adequat perquè les persones o entitats puguin desenvolupar aquesta creativitat i al mateix temps posar-la en pràctica.

Una lectura ràpida d’aquests textos podria fer-nos pensar en la contradicció. D’entrada la conservació de les tradicions i la creació de nous espectacles són dos conceptes aparentment contraposats. Però també és veritat que qualsevol tradició va ser feta, en un moment o altre per algú, que les coses no surten del no res i que qualsevol tradició, per ancestral que sigui, va tenir un ideòleg, un creador, algú que ho va parir.

Si mirem els premiats d’altres edicions hi trobem “Musiquetes de paper”, un espectacle multidisciplinari sobre els entreteniments per a infants a la Catalunya de finals de segle XIX i començaments del XX; “L’amor de les tres taronges”, un altre espectacle multidisciplinari de narració, gest, titelles i projecció basat en la rondalla mallorquina d’Antoni Mª Alcover; o les recreacions del Bestiari medieval del grup CaboSanRqoue.

D’altra banda, havent-hi tanta riquesa en el patrimoni cultural de casa nostra, potser és millor recuperar i vestir d’actualitat quelcom ja existent i totalment oblidat, que no pas crear de nou una mala còpia, o destrossar eternament allò que va ser i es va perdre, i que venerem entre els pàl·lids records, la inquieta imaginació i l’atrevida ignorància.

El proper dimarts, dia 10 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Auditori de Girona coneixerem els projectes guanyadors d’enguany. I que ho puguem fer molts anys més.