Jocs en general

INTRODUCCIÓ
Com a jocs en general hem agrupat aquelles paraules del diccionari de la llengua d’en Pompeu Fabra que feien referència a termes emprats per a molts jocs. Hem etiquetat més de 140 paraules amb aquesta idea.

La diversitat i riquesa del vocabulari lúdic català es manifesta amb paraules com: cos, mandroner, bassetja, biribís o paranomàsia.
– Però que és tot això? Qui parla així avui en dia?
Aquesta és la qüestió, que potser ens estem empobrint lingüísticament.

PARAULES: DEFINICIONS i CURIOSITATS
El diccionari ens diu que un cos és, en certes festes, curses o correguda a peu o a cavall per guanyar algun premi. O que biribís és un joc antic semblant a la loteria.
– Jo m’imagino un anunci dient: juga al biribís 6/49.
Tu t’imagines massa coses.

També apareixen jocs de paraules com la que hem citat de paranomàsia que és un joc de paraules en què s’oposen dos mots que sols es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

Per cert, com li dius tu a la joguina feta amb una branca amb enforcadura i amb una goma que serveix per llançar projectils?
– Tiraxines.
Noooooo! En català no es diu així. Li podem dir mandró, bassetja o fona, tot i que es pot confondre amb la fona que és una sola corda que també serveix per a llançar pedres. O encara que no ho recull el diccionari a les Terres de l’Ebre li diuen caçafardatxos i al País Valencià tiraoret. I sempre podem fer un esclafit que és el soroll que fan les xurriaques o un mandró quan es sacsegen violentament en l’aire. Mira si en podem dir de coses abans que tiraxines.
– Apuntat!

Paraules com jocós, que ve directament de joc i que ens recorda el caràcter divertit que ha de tenir tota manifestació lúdica.

I que em dieu del trinquet, tant present al País Valencià actualment i abans també a Catalunya. Però què és un trinquet? És com un frontó però més ric en variants ja que s’hi juga contra més parets.

També al joc hi ha trampes i tafurers, que vol dir guanyar el joc de manera il·lícita, jugar brut.
– No m‘agraden els tramposos.
Ni a mi tampoc, Clara. Si algú no vol seguir les regles del joc que no hi jugui.

Rifes, loteries, catxo, ruleta, quina, plena, etc. Tot un gran nombre de jocs d’atzar.
– La gent que té somnis juga a aquestes coses.
Jo també somio i no jugo a aquestes coses. Cal tenir cura amb aquests jocs que poden causar addicció i molts mals de cap!

I com no, hi apareix la morra, com a joc entre dues persones en què cadascuna, tenint una ma closa, diu un nombre inferior a deu al mateix temps que allarga un o més dits de la mà closa (o cap), i guanya el qui ha ensopegat a dir un nombre igual a la suma dels dits allargats per ambdós jugadors.

Fent uns punts a la morra?
– D’acord.
Quatre
– Sis.
Hi ha sis.
– He guanyat.
Quina xamba!