Juliol 2015

Juliol 2015

De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!

Però també de juliol amb massa xafogor, el mes de les festes majors per excel·lència, on concorren el temps estival, el període de les vacances, les tradicions i … les paraules de festa d’avall:

ballada, beneïts, bestiari, cabrots, confeti, caramel, castell, comparsa, correfoc, cucanyes, embolat, esbarts, fanalet, gegants, mulassa, pirates, sardana, timbala, tronada.

La primera setmana de juliol tenen lloc les festes del pa beneït del Vendrell, organitzades per barris. Comencen amb campanades i coets i, després, segueix la cercavila del pa beneït, en què parelles vestides amb indumentària festiva duen coques decorades per a la benedicció. Es ballen sardanes, es fan jocs de cucanya, s’encén una falla amb al·lusions a la vida del barri i tot plegat s’acaba amb sopar de veïns i ballada popular.

Premià de Mar és l’indret on, per la festa del seu patró, sant Cristòfol, que trobem al santoral el 10 de juliol, es desenvolupa una peculiar i repetitiva escomesa pirata. Només la protecció del sant i la frescor de les síndries permeten que els vilatans aguantin l’atac dels corsaris, una escenificació que any rere any fa el goig dels premianencs. A la Granada, on també és festa major el cap de setmana del 10 al 12 de juliol, convergeixen la repicada de campanes i la tronada inicials, un castell de focs, la baixada del ruc del campanar, acompanyada d’un correfoc, el cant dels goigs i, donat que som al Penedès, una mostra de vins.

Un mes després de Sant Joan, el 25 de juliol, arriba el torn de sant Jaume, motiu de noves celebracions, com s’esdevé a la festa dels fanalets de Lleida. Els fanalets creen el lligam necessari entre la llegenda, la tradició i el tema d’un concurs popular organitzat en aquesta ocasió. Al voltant del mateix sant, el calendari festiu marca un moment especial a Camarles i Xerta, igual que a Sant Carles de la Ràpita on sant Jaume es va imposar als copatrons inicials, sant Roc i la Mare de Déu de la Ràpita. A la tabola se sumen els bous embolats, les festes gastronòmiques, la cercavila amb pluges de confetis i caramels, els gegants i els esbarts dansaires. Al Vendrell s’hi celebra també la festa major, amb tronada, mascletada i castell de focs, festa que s’allarga per santa Anna, amb la participació del bestiari festiu, com el cabrot o la mulassa, al ritme de les timbales i al so dels coets, envoltat pels esclats i la pólvora del correfoc.

El 26 de juliol s’escau el dia de santa Anna, que dóna peu a les festivitats de Blanes i el famós espectacle pirotècnic que n’és tot un símbol. Seguint al Maresme, a Mataró, el 27 de juliol, se celebra la festa major de les Santes (és a dir, les santes Juliana i Semproniana), amb la presència de les comparses i la marxa d’una setantena de gegants.

———————

I què ens reserva l’Scrabble? Fixem-nos aquesta vegada en anagrames menys comuns.

Paraules sense cap alternativa, en tenim tres: correfoc, cucanyes i gegants. Però juliol sabem que és un mes magnànim, i aviat passem als “bianagrames”: ballada (badalla), beneïts (estiben), comparsa (comparàs, a Mallorca). Hi afegim tres representants més elaborats: embolat, que dóna embatol (un embat suau), fanalet que ens remet a la química, amb naftalè, i timbala, que aconsegueix ensopir-nos una mica, amb la forma verbal abaltim.

Amb tres possibilitats trobem, ja la coneguda mulassa (almussa i màssula), castell, amb els anagrames callets (varietats de vinya de Felanitx) i llescat (de fer llesques), i també sardana, que curiosament va associada a dansarà i nadaràs.

De quatre tenim tres mots: cabrots (brocats, cobrats, corbats), confeti (confite, fonètic, infecto) i esbarts, amb unes combinacions menys usuals: barsets (arbusts anomenats també nerets), basters (persones que feien, adobaven i venien basts i arreus per a les haveries), i bressat (de bressar o gronxar).

Cinc anagrames trobem a bestiari, entre els quals ens crida l’atenció biseriat (que forma dos rengles) i iberista (adepte de l’iberisme), igual que tronada. I ja saltem a 11 combinacions amb caramel, i una més amb pirates, uns faristols ben llaminers.