La del Tabaco – Grup Els Tranquils

tranquils viuAquesta cançó és força enigmàtica. Al començament, descabdella un seguit de fets de tipus narratiu en el context de mancança de tabac. S’intueix algun afer estrany. La segona estrofa ja entra més en matèria i lliga el tema del tabac que havíem apuntat a la primera cançó picant d’aquesta sèrie amb la relació entre una balladora fumadora i el ballador que surt escaldat de la relació. I la darrera estrofa és un mena de calaix de sastre on al final es posa l’accent en allò que pensem que haurà passat entre una monja i un capellà. Tot plegat es desenvolupa entre segons significats i paraules mig dites. Vosaltres hi acabeu de posar la salsa…

Feia dies que per tot Espanya
escassès estranya de tabac hi havia
i així és deia que l’arrendatària
de ser millonària desitjos tenia.

I aquells que eren fumadors de veres
a les estanqueres clavaven sumanta
i aquells que de pitillos volien
deien que en tenien només de setanta..

Aquell casat que volia
xupar i fer el maco una estona
després de xupar el cigarro
fer carícies a la dona.

Moltes noies al fum s’acostumen
i també ja fumen algun cigarrillo,
l’altre dia una noia en ballava
i en ell preguntava si en duia pitillos
i ell veient que era balladora
n’era fumadora i parlava formal:
“De pitillos no en tinc, però mira,
si vols fumar estira, que en tinc un de ral”

Després que ella va fumar-se’l
quasi en va treure les tripes
i diu que des d’aquell dia
tot sovint ne fuma amb pipa.

Dintre d’un puro de ral van trobar-hi
com dintre d’un armari, totes ben guardades,
quatre mosques, tres cues de rata,
cordons de sabata i ametlles corcades.

Dintre d’una pataquilla
diu que van trobar una xibeca,
un manat de cabells rossos
i un trosset de pinta vella
i a dintre d’un caliquenyo,
apillats, jo hi vaig trobar
los rosaris d’una monja
i el barret d’un capellà
també diu que van trobar-hi
lo fanal d’un vigilant
i una cosa que semblava
la trompa de l’elefant.

Recollida per Jaume Arnella a Cornudella del Montsant

Canten: Els Tranquils (grup osonenc format per : Andreu Coll, Manel Gost, Ramon Manent, que toca els guitarró, la guitarra i fa els arranjaments) Disc: Viu enregistrat al 2005.

Noteu que hi ha tot un seguit de mots populars allunyats dels que s’admeten com a correctes per la normativa lingüística vigent.