La pandèmia al pessebre

La pandèmia al pessebre

A finals del mes d’agost llegíem la següent notícia al diari digital ahoraGranada: «Mascarillas y gel hidroalcohólico para el Belén de Huétor Tájar». Efectivament, a la localitat granadina de Huétor Tájar ja fa anys que s’hi construeix un pessebre monumental. És d’aquells pessebres que, per la seva monumentalitat, requereix que els seus autors comencin a construir-lo molts mesos abans.

La coordinadora de la instal·lació i del muntatge d’aquest pessebre és la pessebrista Mayka Gómez. Ella i el seu equip cada Nadal presenten una obra que ocupa 100 metres quadrats i en la qual es reparteixen més de 500 figures de pessebre, de les quals 150 tenen moviment.

Figuretes amb mascareta – Foto: Ajuntament de Huétor-Tájar

Doncs bé, aquest Nadal de 2020, i segons va comunicar l’ajuntament de Huétor Tájar (i nosaltres llegim a ahoraGranada) aquestes figures portaran mascaretes i estaran col·locades en el pessebre complint amb la distància social. O sia, que no hi veureu dues figures juntes, no fos cas que s’encomanessin el virus! Els Reis vindran d’Orient (això no canvia), però el seu present no serà un altre que la vacuna contra la COVID. I les filadores canviaran els seus estris per teixir mascaretes. I entre els pastors hi trobareu algun metge, en homenatge al personal sanitari.

Els creadors d’aquest pessebre expliquen que una de les seves motivacions per ambientar-lo així ha estat conscienciar les persones que el visitin de la necessitat de seguir les recomanacions sanitàries per fer front a la COVID.

Quan tot just comença la temporada de Nadal, i tot i no tenir cap notícia al respecte, podríem assegurar que la presència de la pandèmia al pessebre no serà un fet anecdòtic que hagi passat a un poble de Granada. De fet, ja sabem que algun dels tallers artesans que produeixen caganers ja han creat el caganer amb mascareta.

Desconeixem si algú s’ha escandalitzat davant d’aquest fet: «A l’època de Jesús la gent no portava mascaretes!», pot ser que diguin. I és cert. Ni tampoc portaven barretina. Ni els  pastors feien allioli, ni la cova del Naixement estava al Pirineu!

Dir que el pessebre reflecteix allò que és i que viu una societat, no és dir res de nou. Pretendre reduir el pessebre a una simple reproducció històrica és un error. El pessebre és i serà una tradició viva en tant que reflecteixi els paisatges, les pors i les alegries de la societat que el fa.

I, vist d’aquesta manera, podríem arribar a dir «benvinguda la pandèmia al pessebre!». I tant de bo que el virus fos, només, una figureta més del pessebre.

                                   Albert Dresaire Gaudí