La Quadrilla de Martorell
A l’Arxiu de Dansa Tradicional de l’Esbart Català Dansaires, s’hi troba una nota oral d’en Josep Ventura i Llatas, de l’any 1924, que diu: “El dimarts de Carnestoltes la ballen a la plaça després de seguir varis carrers acompanyats de la música”.
Tot i que el seu origen és difícil d’assegurar, sembla ser que la coreografia de la Quadrilla de Martorell està inspirada en els balls de saló del segle XVIII. Es creu que aquesta dansa la van dur uns soldats que van participar a la guerra del Rosselló. D’aquí que el ball comenci amb una música amb aires de marxa, que contrasta amb l’aire més cortesà de la resta de parts, com la contradansa, els “mirallets”, el ball pla o els cargols.
És una dansa amb múltiples evolucions, la majoria d’elles molt característiques de la dansa tradicional catalana: cadenes, cargols, anades i vingudes de les parelles encarades, passades en diagonal, voltes de les parelles agafats amb una mà, etc. Altres evolucions, en canvi, només existeixen en aquesta dansa, com són els festeigs dels balladors amb les balladores i la figura anomenada els “mirallets”.
Pel gran nombre de figures, ja que no de punts, hem de situar aquest ball en el grup dels que requerien un cert aprenentatge deIs participants. No era una dansa oberta a tothom, doncs el nombre de parelles no podia ser senar i les seves evolucions exigien una preparació prèvia.
Encara que sigui un ball que hem d’incloure dintre del cicle de Carnaval, s’acostumava a ballar amb la millor roba que es tenia, potser també degut al caire senyorial de la dansa. Segons es desprèn del nom, podem molt bé incloure-la en el grup de balls que el poble va traslladar deIs salons deIs palaus a les places públiques, conservant però, en moltes de les seves evolucions, el record del seu origen cortesà.
La Quadrilla de Martorell va anar degenerant amb els anys fins que es va deixar de ballar. Com anècdota curiosa us podem dir que la darrera vegada que es va fer, els balladors anaven vestits de tirolesos, degut a un viatge a l’estranger que havia fet un dels prohoms de la localitat, que va tornar captivat per l’originalitat i vistositat d’aquells vestits.
Gràcies a la documentació facilitada pel director del Museu de Martorell, el senyor Clopes i a la tasca de la Secció Tècnica, Etnogràfica i Folklòrica de l’Esbart Català de Dansaires, va ser restaurada a Martorell el dia 6 de gener de 1956.
