La verdolaga
La verdolaga té virtuts refrescants
La verdolaga (llat., Portulaca oleracea) és una planta que podem qualificar d’hortalissa, car hi ha una variant conreada en les hortes anomenada sativa, i que és molt estimada per la gastronomia com a una menja de caràcter refrescant i remineralitzant. La verdolaga “sativa” formà part, i de manera molt destacada, d’aquell conjunt de les verdures que es capolaven per a l’enciamet, és a dir l’amanida, que solien prendre els caputxins i caputxines en la col·lació vespertina dels dies penitencials de dejuni. La verdolaga té propietats dulcificants de la bufeta i de les vies urinàries i, a més, és antiescorbútica, refrescant i molt diürètica.
Els antics frares la descriviren així: “La verdolaga es planta hortense y se usa como verdura. Es un verdadero veneno para la lombriz solitaria que tiene su asiento en los intestinos del hombre. Cómase la verdolaga en ensalada verde o seca, cruda o cocida, su efecto es siempre el mismo, y cuando no es posible tenerla, como puede suceder, principalmente en invierno, su semilla cocida suple a la planta, pero con tal que se haga un uso más largo de ella. Basta comerla una sola vez para que perezca la lombriz solitaria, de la que el enfermo se desembarazará después por las vías ordinarias”(Huerto Medicinal, 203).
La verdolaga en la medicina popular ha estat aplicada com a vermicida i, a més, és una planta que gaudeix de nombroses propietats refrescants, depuratives i diürètiques, a propòsit de les quals fra Jacint de Sarrià escriví l’any 1751, mentre sojornava al convent de caputxins de Vilanova de Cubelles, que “las Verdulagas aplicadas en forma de emplastre mitigan lo dolor del cap, y van bé contra la inflamació dels ulls y de las demés parts del cos, y tempera los incordis del ventrell y budells, y refrena lo demasiat apetit de la carn. Ben cuytas y menjadas són bonas per matar los cuchs, y contra los fluxos de sanch del pit (BHC, De algunas herbas, f. 139).
Un emplastre és l’aplicació d’un remei de textura glutinosa estès sobre un drap aplicat al cos i, degut a les virtuts refrescants de la verdolaga, els hortolans caputxins preparaven un emplastre de donzell, verdolaga i ruda de gran eficàcia vermicida i que, segons les indicacions aportades per fra Domènec de la Pera, calia fer-ho d’aquesta guisa: “Per cuchs prendrás fulles de donsell, ruda, verdolagas y, ben picadas, las posarás en una cassola y prendrás segó de bon forment, y ho mesclarás ab ditas herbas y ho farás bullir un poch y, ben remenat, ne farás a modo de emplastre y, un poch calent, ho posarás en lo ventre” (BHC, Ibidem).
