Les auques del fons Arxiu
Joan Amades

Les auques del fons Arxiu
Joan Amades

Segons paraules extretes del llibre: El Quixot dels Ignorants, Joan Amades exposa que: “L’origen de les auques és dubtós, com ho són la majoria de les coses d’arrels fondes i de ranci sabor. Sens dubte els seus orígens són anteriors a l’impremta. Semblen tenir un origen cabalístic i d’endevinalla i, durant un temps utilitzaren taulers o teles pintades amb un encasellat que formava quadres en els quals hi havia dibuixat un signe o objecte simbòlic de caire astrològic…”

Auca del Sol i la Lluna

En relació a la descripció, Joan Amades conjuntament amb Josep Colominas i Pau Vila, l’any 1931 a través de l’Editorial  Orbis publicaren en edició de bibliòfil i en dos volums el treball: Les Auques on, en un apartat addicional,  trobem un catàleg en el qual  documenten, entre molts altres, 14 impresos diferents de l’Auca del Sol i la Lluna que, com a exemple, serveix també per parlar de l’origen cabalístic i endevinalla que comenta el folklorista.

Relacionat amb tot plegat, en les calaixeres de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en el fons Joan Amades, hi ha en particular 12 mostres de l’Auca de Sol i la Lluna que, si les contemplem en conjunt, donen abundant informació de l’evolució que, com a expressió artística, han anat experimentat.

Abans d’analitzar més detalls dir que, com a full imprès, les auques les trobem documentades cap a finals del segle XVII i, que, com a gravat d’expressió cultural, està arrelada als territoris de parla catalana que, per expansió comercial dels impressors, la introduiran a la península pels vols de l’any 1850 amb el nom de “Aleluyas”.

Les dimensions físiques d’una auca acostumen a ser les d’un full  Din A3, com a estructura formal i narrativa, destaquen 48 dibuixos o boixos (que és com  Amades anomenava les vinyetes, ja que en l’antiguitat eren xilografies que es gravaven en fusta de boix). Amb el pas del temps són numerades, passen de ser esfèriques a quadrades i al peu de les quals s’hi afegeix un text breu que, en conjunt, explica una història. Salvant les distàncies, és un precedent dels còmics actuals.

La temàtica de les auques és diversa. En les reproduccions facsímil que hi ha en el treball: Les Auques, els autors ens acosten una selecció dels més arcaics, com són (a part de la del Sol i la Lluna): Arts i oficis, Baladrers, Jocs de la infància, El Carnaval, El Món al Revés, Història Sagrada, Curses de Braus, Faules d’Isop, El Quixot i, entre d’altres, La Processó del Corpus.

De retorn a l’Auca del Sol i la Lluna, en el llibre: Els tresors de Joan Amades, el qual fou impulsat pel Departament de Cultura coincidint amb la celebració de “L’Any Amades 2009”, hi trobem, a partir de la col·lecció d’imatge impresa que es conserva a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, una aproximació a l’anàlisi que Immaculada Socias Batet fa sobre la versió de l’auca impresa per Pere Abadal a Moià el 1675 on descriu els boixos. A trets generals, hi llegirem que: “L’auca està constituïda per sis fileres, cadascuna de les quals té vuit imatges. La primera filera està formada pel Sol – la Lluna, L’home – la dona, el gall – la gallina, l’ànec i el mussol, és a dir, un joc de contraris. En la segona filera expressa el món dels entremesos del Corpus: Lleó, àliga, mulassa, dracs, gegants, el toro. En la tercera filera trobem: la sirena, el camell, el flautista, la filadora, el colom, que podrien fer referència als oficis. En la quarta filera símbols del poder i religió. La quinta línia fa referència a l’àmbit de la guerra i, la sexta línia, una palmera, una estrella, dues cares… que simbolitzen descobertes de noves terres”.