Aureli Capmany: les festes

Parlar del tema de les festes, els costums i el folklore és parlar de tota la seva vida d’Aureli Capmany

Una opinió de Capmany que cal destacar és que les festes, com la música o la dansa, no poden ser vistes només com a curiositats, sinó com a manifestacions important per l’home, sinó que tenen vital importancia per la societat que les celebren i així ho exposa a l’article La festa major, editat al diari badaloní Gent nova l’any 1913,

Quan l’any 1902, entra de redactor de folklore al diari La Reinaxensa no fa altra cosa que iniciar un llarg recorregut escrit per les festes de Catalunya i de manera especial per les de la seva estimada ciutat de Barcelona.  El mes de maig d’aquell any, ja apareix el primer escrit de tema festiu dedicat a Las collas dels Xatos, aquelles que sorint de Barcelona arirbaven a l’ermita de sant Mus al terme de Rubí.

A aquest, van seguir molt articles sobre festes: Costum popular : dineret per la Santa Creu, La festa de las Verges á Canet de Mar : llegendas y costums, La nit de Sant Joan : los fochs, Sant Cristófol : (costums y tradicions), Lo gos y Sant Roch, La Mare de Deu d’Agost : llegendas y costums. Festa de Nostra Senyora de la Assumpció en la vila de Elig, o Elx, La Mare de Deu de Setembre : tradicions y costums, Sant Andreu : costums y tradicions, Sant Esteve : (Tradicions), i encara altres.  Els articles es publicaven en una data propera a la diada festiva i són una incardinació de temes relacionats amb cada festa: els costums, les llegendes al voltant del snat, santa o Mare de déu, i també les dites relacionades, les cançons, els balls, etc. Són, podem dir, un compendi dels temes de Capmany al servei d’una diada festiva.

Com que és impossible desgranar-los tots, ens referirem a les sèries de col·laboracions sobre festes i als escrits de certa llargada.  Hi ha una primera etapa, entre 1902 i 1904,  en què gairebé només escriu sobre festes en dues publicacions.  La ja esmentada La Renaixensa per a la qual va escriure una mica més de cinquanta articles. I la continguda a En Patufet amb articles referits a festes que es publiquen prop de la diada a la revista que també té una coberta il·lustrada amb un dibuix que fa referència a una festa o cicle festiu: candelera, carnaval, quaresma, sant Josep, diumenge de rams, sant Joan, tots sants, ….

Entre els anys 1904 i l’inici de la dècada dels anys vint, Capmany escriu sobretot sobre cançó, dansa i rondalles.  I és a l’any 1923 quan torna a publicar articles sobre festes.  Ho fa a la Veu de Catalunya amb un text anomenat Els antics carnestoltes barcelonins i al mes de juliol a la revista de literatura Flames noves parlant de Sant Cristòfol del Regomir.   El mes de maig de 1926 Capmany publica un article sobre la romería de sant Medir a la publicació de caire turístic, anomenada Barcelona Atracción : revista mensual de la Sociedad de Atracción de Forasteros. A Barcelona Atracción, Capmany va anar desgranant articles en els següents anys en col·laboracions puntuals.  Així, l’any 1927 publica Los “Tres Toms” i Los “Xiquets de Valls”, l’any 1930 La Fiesta de Santa Lucia, i passada la guerra, l’any 1947, un darrer article sobre Corpus Christi : las fiestas barcelonesas y sus artistas.

Una sèrie important d’articles de tema festiu és la publicada a la prestigiosa i acurada revista D’ací i d’allà.  En ella hi va publicar entre 1928 i 1930 amb un total de deu articles, la majoria repassant el calendari festiu general català amb els títols:  Febrer,  La Quaresma,  Santa Creu : una antiga tradició dels barcelonins, Juny : ginesta i fogueres, Sant Cristòfol, Tots Sants, Novembre : per tots sants, capes i mocadors grans, Les estrenes de Nadal, Ninou.

La col·laboració a D’ací i d’allà és cavalca en la del diari El Matí en el que també va publicar entre 1929 i 1930.  Els textos, una dotzena, els podem agrupar en dos grans grups: els referits a les grans diades festives de poblacions concretes: Barcelona i la Mare de Déu de la Mercè, Els barcelonins y la Mare de Deu de la Mercè, Diada de Santa Llúcia, La Festa del Corpus a Barcelona, El Carme a Barcelona, El gloriós miracler Sant Roc, La festa de la Puríssima a Barcelona; San Narcís defensor de Girona. Llegendes i El mártir català Sant Magí; i els d’àmbit més general, per exemple: Al volt de l’arbre de Nadal, La Candelera i La Pascua y la mona.

L’any 1933 va col·laborar amb amb una dotzena d’articles de carácter general a la revista Plançons: Carnestoltes, La colla de Sant Mus, Dansem, dansem, Febrer,  Diumenge de Rams, Les festes majors catalanes, Ja ha arribat Nadal, Les roses de Sant Jordi La Mare de Déu de setembre, Per Sant Pere, juny darrera i Sant Pau, tanca amb clau, Sant Josep : matons i Sant Jaume, melons, i altres

Capmany publicà sobre festes de forma esporàdica en altres revistes i diaris: El Imán i Bella Terra l’any 1926, Endavant i Barcelona. Anuario de la Ciudad, el 1927, La Publicitat, el 1928, La Veu de Catalunya, el 1929, Esplai : revista popular, l’any 1930, Catalunya Ràdio, el 1933 i 1934,  Claror, el 1935, i encara altres, fins a la darrera col·laboració de temàtica festiva a Ressó, el desembre de 1951.

No podem acabar aquest capítol sobre Aureli Capmany i les festes, repassant els temes festius sobre els que més va publicar que no són altres que les colles dels xatos, a les quals dedicà mitja dotzena d’escrits; la romería de sant Medir i les colles barcelonines i santcugatenques que es troben a l’ermita de Collcerola, els Tres tombs de sant Antoni i la festa de les llúcies o de les modistes.