L’ofici de les dones (Trementinaires)

L’ofici de les dones (Trementinaires)

L’ofici de trementinaire l’exercien en la seva majoria dones de la vall de la Vansa i Tuixent. La pràctica de l’ofici pretenia ser una tasca complementaria com també ho podia ser la d’anar a fer de dida o la de servir a cases benestants normalment a ciutat. Les dones que feien de trementinaires eren les d’estracció més humil. Aquelles famílies amb propietats, terres i explotacions ramaderes insuficients pel manteniment familiar eren les que enviaven gent fora de la vall.

El fet de que anar pel món, nom amb que es coneixía l’activitat de trementinaire a la vall, fos de caire complementari la convertia també en temporal.  Les sortides s’organitzaven de manera que no interferissin en les èpoques de més activitat agraria per tal de poder estar per les necessitats de la casa. Així normalment s’en feien dues; Una a la tardor i que acabava abans de Nadal i una segona que s’iniciava un cop matat el porc i finalitzava just abans de Pasqua.

La feina consistia en posar a la venda ambulant herbes remeires, bolets, olis de ginebre, d’avet, trementina, d’on li ve el nom de trementinaire, i fins i tot tabac arribat de contraban d’Andorra. La seva activitat tenia per objectiu aconseguir diners fora de la vall i tornar a casa contribuint així, a fer anar endavant l’explotació agrícola o ramadera familiar. Anar pel món no era una feina individual, sinó que la implicació era de tota la casa o grup familiar. Recol·lectar herbes i bolets, enfilar-los assecar-los, trinxar-los, preparar-los en coixineres eren tasques on tot el grup familiar participava en la seva preparació i execució.

Les dones que anaven pel món solien fer-ho acompanyades d’una filla o una neta, en el cas de no tenir-ne cercaven la companyia d’un altre dona o arribaven a acords per tal de que els hi lloguessin una nena. Anar en parella tenia per objectiu la transmissió de l’ofici i la protecció de la reputació de la dona. Dur una nena que sempre feien passar per filla o neta, encara que no ho fos, facilitava l’obtenció de queviures, caritat i casa o pallissa per dormir. Les trementinaires responien a l’hospitalitat amb reciprocitat donant del que duien però també amb treball i serveis, com cosir, planxar, cuinar, etc.

Les sortides es duien a terme sobretot per territoris rurals seguint itineraris de casa en casa, i de poble en poble, encara que també s’atansaven a poblacions i ciutats grans. La tècnica de venda era la d’anar trucant a les portes oferint la mercaderia en el cas de nuclis amb les cases disperses. En poblacions més grans empraven el crit per atraure la clientela, pel que també podem considerar les trementinaires com baladrers. Joan Amades i el mestre Joan Tomàs van recollir un crit emprat per les trementinaires que deia “Herbes pel mal de ventre i mal de cap” (1)

També coneixem casos de trementinaires en grans ciutats com Barcelona on la seva activitat era més sedentària ja que instal·laven parada als mercats.

La darrera sortida coneguda de les trementinaires la va fer la Sofia d’Ossera l’any 1982. Amb la tornada a casa de la Sofia, les trementinaires entraven a formar part de tot un univers d’oficis, pràctiques i costums desapareguts. Però el seu record ha esdevingut en motor identitari i d’atracció de forasters a la vall de la Vansa i Tuixent . El museu que vetlla i documenta el record del vell ofici ens convida a conèixer aquelles dones valentes que anaven amunt i avall pel país oferint el poc o molt que havien extret dels boscos i la Festa de les Trementinaires ens apropen a la la natura i a la saviesa popular.

————————————————————-

Per saber-ne més:
Frigolé Reixach, Joan. Dones que anaven pel món.
Estudi etnogràfic de les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent
.
Temes d’etnología de Catalunya num. 12.
Edita Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona 2009.

Cal visitar:
Museu de les Trementinaires – Vall de la Vansa i Tuixent
Pl.Serra del Cadí, 1 – 25717 Tuixent – Telèfon: 973 37 00 30
E-mail: museu@trementinaires.org

Recomanem:
Festa de les trementinaires. Darrer cap de setmana de maig.

Plana web: www.trementinaires.org