Nino Rota
Diumenge passat vaig assistir al darrer concert d’enguany del Cicle d’Amics dels Concerts de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona celebrat al barceloní Centre Artesà de Gràcia. El Festival Tradicionàrius inclou des de l’any passat, dins la seva variada oferta, un concert de cobla fruit de la col·laboració d’ambdues organitzacions.
El títol del concert, “Esteve Molero & Cobla Marinada – Música de Nino Rota” ja era un bon reclam. Els noms dels protagonistes apuntaven una garantia d’interès i entreteniment. Per part del director, l’Esteve Molero, amb treballs recents com el concert de “Músiques d’anada i tornada” amb la cobla La Principal del Llobregat o la combinació de cobla i veus búlgares amb la Jovenívola d’Agramunt. La cobla Marinada que ja ens té també acostumats a concerts especials: “Tenora Segle i mig”, “Veu i cobla”, etc. I, finalment, Nino Rota, aquest gran compositor italià del que enguany es commemora el centenari del naixement, i que coneixem sobretot per les seves bandes sonores de grans pel·lícules com “El padrí” o “Amarcord”, però que, només furgant una miqueta més en la seva obra, descubrirem que amaga una producció musical impressionant en totes les facetes compositives.
I he de dir que el concert no em va decebre gens ni mica. Començant pel repertori: documentat, variat, gairebé eclèctic, una sel·lecció de temes molt acurada i amalgamadora de diversos estils en un mateix patró inconfusible. Un repertori que ens duu des de les melodies més tendres dels “Valsos del padrí” fins a la bogeria estressant de la música d’”Assaig d’orquestra”. I al costat de bandes sonores que, al meu entendre, ja es poden condiderar música popular global, hi trobem també un fragment d’un concert de Trombó del mateix Nino Rota, o un interensatíssim tema titulat “Les notes de l’amor”, pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula “Jamón, jamón”, del català Bigas Luna, que va composar el que Molero presenta com a qüasi continuador de l’obra de Rota, el també italià Nicola Piovani.
Cal aplaudir també la magnífica interpretació de la cobla Marinada i dels seus convidats: el percussionista Paquito Escudero, el baxista Pep Vidal i el tuba Antoni Chelvi. Davant de temes d’una dificultat evident per a qualsevol oient, cal considerar el treball com a brillant, conseqüència inequívoca d’una preparació intensa i acurada, que coneixent al director ens atreviríem a qualificar qüasi de preciosista. “Un directe potent”, com deien alguns a la sortida.
I finalment, crec que cal aplaudir especialment el projecte en si. El fet que sigui una producció, amb tot l’esforç que aquesta paraula implica, de la mateixa Cobla Marinada encara fa més meritori el resultat final. D’una banda per la seva presentació: per exemple, el concert s’obria amb la projecció d’un video promocional molt ben el·laborat que ja el voldrien per a ells molts cantants i grups mediàtics. I el CD ja està distribuït i a la venda, que això no sempre passa…
I d’una altra banda, per la idea. Si volem que la cobla formi part de l’univers musical mundial, un homenatge a un músic tant global com Nino Rota en el seu centenari és una feliç idea.
