Nominats

Jesús Ventura

Nominats

Quan no fa ni dues setmanes us parlavem d’un nou CD de la Cobla Sant Jordi, el de sardanes del mestre Rafael Ferrer en el centenari del seu naixement, un altre treball discogràfic d’aquesta formació és notícia. I quina notícia!
Es tracta d’un álbum amb el títol de AMARGÓS&VIDAL, editat per Columna Música, i en el que, tal i com el nom indica clarament, Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, dos compositors catalans de reconegut prestigi internacional, en són co-protagonistes. Els sots-títol és també molt explícit: “Dues visions contemporànies de la cobla”. I jo encara hi afegria un altre sots-títol que diria quelcom com “Tres aportacions importantíssimes al repertori coblístic”.

AMARGOS&VIDAL

El CD inclou dues composicions de Joan Albert Amargós: l’esbós simfònic “Variants de color”, obra d’encàrrec del Memorial Joaquim Serra 2002 i la “Simfonieta concertant”, també una composició encarregada per l’Institut d’Estudis Catalans per la celebració del seu primer centenari i que incorpora diversos instruments solistes aliens a la cobla com ara el violí, el violoncel, el piano i la percussió. I una suite de Lluís Vidal: ‘La llegenda de Sant Jordi’, que la cobla interpreta conjuntament amb el Lluís Vidal Trio.
I la notícia és que aquest treball ha estat nominat com a finalista dels “Premios de la Música” que convoca l’Acadèmia espanyola de les Arts i les Ciències de la Música en la categoria de millor àlbum de jazz. Una cobla nominada per un disc de jazz!!! Estareu d’acord amb mi que el fet té un mèrit increïble.
En un elenc de candidats en el que en música tradicional hi trobem a Kepa Junquera, les sevillanes de Los Cantores de Hispalis i els gallecs de Luar na lubre, i que en l’apartat de cançó catalana/valenciana (això sí, que quedi clar) hi trobem títols de Maria del Mar Bonet, Gossos i Mishima, el CD en qüestió competirà amb “Avísale a mi contrario que aquí estoy yo”, de Jerry González, i “Piano Ibérico”, de Chano Domínguez. Tot un repte. Però tot un èxit.
I dic això perque la cobla Sant Jordi (queda clar que gràcies també als dos genis que han cregut en ella), ha aconseguit amb la seva nominació quelcom molt important: ells, a la seva web parlen d’aportar contemporaneïtat. I és cert, però tant cert com obvi. Jo vull parlar de normalització. El que pensi encara, l’any 2011, que la cobla no és una formació musical contemporània (que n’hi ha) és que viu en un altre planeta.
Ara la feina la tenen els més de tres mil membres de l’Acadèmia, un organisme fundat per la SGAE (Societat General d’Autors i Editors) i l‘AIE (Societat d’Artistas Intérprets o Ejecutantes d’Espanya), així com els diversos representants de discogràfiques i de l’àrea de promoció musical. El veredicte es donarà a conèixer en el marc de la gala que tindrà lloc el proper 18 de maig al Teatre Arteria Coliseum de Madrid.
No sé quines seran les votacions ni com acabarà la cosa. Tant me fa. La Sant Jordi, l’Amargós i en Vidal ja han guanyat, surti qui surti a recollir el premi.
Malgrat molts entenguin la cobla exclusivament com un conjunt arcaic de música tradicional, aquesta nominació als Premios de la Música ha fet palès que està viva i ben viva. I que té corda per temps. Aquesta és la vostra victòria.
Moltes felicitats, amics.