Posar-se d’acord per Nadal

Per norma general, als catalans ens costa posar-nos d’acord amb les coses. Tenim aquesta fama, què hi voleu fer… Inclús alguns afirmen rotundament que aquest és el nostre mal endèmic. Que per això estem on estem i hem estat tractats com hem estat tractats. Vaja, que allò de la unió fa la força no ho tenim massa clar. O potser no ho teníem. O potser són alguns, els que manen més (per ara), els que no ho tenen gens clar.

Si em fixo en les festes nadalenques, aquelles que tenim més a tocar del què ens pensem, hi ha diversos ítems que em fan pensar que potser sí que en sabem de posar-nos d’acord. Veureu.

Comencem amb els regals. Estareu d’acord amb mi que posar-se d’acord amb el Tió i amb els tres Reis Màgics perquè no ens portin ni a nosaltres ni als nostres els mateixos regals té molt mèrit. I si enfoquem el tema de manera global i pretenem posar-nos d’acord també amb el Pare Noel, aleshores la cosa es complica i de quina manera. Però al final ens posem d’acord i el tema rutlla.

I no parlem dels àpats familiars. Normalment, i mai millor dit, existeix una norma no escrita que fa que les famílies ja sàpiguen on passaran la nit de Nadal o el dinar del Dia de Nadal, o el de Sant Esteve, o la revetlla de Cap d’Any, o el dinar d’Any Nou, o el del Dia de Reis… Aquest veritable trencaclosques que es complica notòriament si les festes cauen en dissabte o en diumenge, té una fàcil solució ja pre-escrita en els anals de la història de cada família. I si també és veritat que les famílies canvien, que incorporen nous elements, que s’entrellacen, i que cauen inevitablement en duplicitats a priori insuperables, sempre s’acaba resolent tot oportunament: fem-ho un any a cada casa; l’avi ens el partim i que per Nadal vingui aquí i per Sant Esteve ja anirà allà; a partir d’ara no farem Reis, que els de la família del promès de la nena són més del Tió; etc. Tot s’acaba resolent.

Fins i tot amb els caganers ens posem d’acord. Només penso en què hauria passat si la Moreneta caganera hagués arribat fa 20 anys! Ara rai: una mica de polèmica i, aquell que la vulgui comprar la posarà sense massa miraments al costat d’en Rajoy o d’en Messi. I es quedaran tant amples. Creieu que ens hauríem de barallar per això? I ara! I menys per Nadal!

Ja ho veieu: regals, tiberis, caganers… i tots d’acord. Sense problemes. A celebrar-ho que són dos dies. I a veure si ens toca la loteria!

Però els que s’han de posar de veritat d’acord en aquestes festes (millor abans que després) són els nostres polítics. A veure si d’una punyetera vegada deixen de fer-se l’orni i de pensar en els seus interessos de partit. I si no en són capaços, que es posin el vídeo de la Via Catalana, a veure si els inspira.

Exigim el dret a decidir. Necessitem expressar la nostra opinió respecte al futur de la nostra terra. Volem una data i una pregunta ja. Si ens les doneu ens fareu el més gran dels regals de les Festes, molt més gran dels que ens puguin fer el Tió, o en Melcior, o en Gaspà i o en Baltasar. O fins i tot el Pare Noel. Si ens les doneu ho podrem celebrar amb la millor de les xefles, un tiberi que superarà el de Nadal i el d’Any Nou junts.

I sobretot, si ens doneu a conèixer la data i la pregunta, aconseguireu quelcom molt important per a vosaltres mateixos: no us convertireu en els més grans caganers de la història de la Catalunya moderna. No fareu un dels ridículs més estúpids que hom pugui imaginar. Au vinga, aneu per feina.

I sobretot no ens digueu mentides que en aquestes dates en Pep Fumera fa hores extres i us vigila d’allò més.

A veure si els Reis no us portaran res de res. I ja sabeu de quins Reis parlo, que ja sou grans!