Programa 176 – 23/08/2013
(Edició 1965)

Programa 176 – 23/08/2013
(Edició 1965)

S’ACABEN LES VACANCES AL FES TA FESTA

És clar que em refereixo a aquells que n’han pogut fer. Alguns ens hem quedat treballant. I és que algú ha de fer rutllar el país…

Bé sigui com sigui, aquí teniu un altre FES TA FESTA estiuenc. I com passa a tots els programes estiuencs, el primer que tindrem serà un VIDEO DE LA SETMANA, encara que si féssim cas dels seus protagonistes, l’hauríem d’anomenar de l’any. Si més no, al tema que s’hi escolta li han donat el sots-títol de “xotis de l’any”: el “PePe”, aquest tema que l’Antoni Mas va escriure pensant amb un seu amic madrileny anomenat José, i que estem segurs que us farà xalar d’allò més. Són en Fonso, en Mineu i en Carles, els membres del grup PORT-BO, que des dels carrers de Madrid ens canten aquest tema satíric i punyent i molt divertit. Podeu seguir el text sencer al final d’aquesta prèvia.

Però això només són els entrants del nostre menú radiofònic. També tindrem l’AGENDA i com a NOTÍCIA ESCOLLIDA us parlarem de “La sardana de l’any 2013”, ja que s’han publicat ja les bases d’aquest concurs que any rera any creix en popularitat i expectació. Moltes novetats en unes bases que podeu consultar a l’INFOSARDANA del mes d’agost o al Web de la Federació Sardanista, on també podeu recordar tots els detalls d’edicions anteriors. Només heu de clicar a l’adreça https://www.lsda.cat/.

També tindrem les seccions:

  • La CRÒNICA CASTELLERA d’en Carles Esteve, amb el resum de les actuacions més importants del llarg cap de setmana passat, amb la festivitat de la Mare de Déu d’agost inclosa. El rtesultat global l’ha titulat “Bons castells, males caigudes“.
  • El CLÀSSICS DE COBLA, que de la ma del nostre director Jesús Ventura, ens faran recordar la primera i, segurament, la més emblemàtica de les sardanes del mestre Josep M. Bernat: “Un racó de claustre”.
  • A la veterana secció HISTÒRIES DE GEGANTS, amb guió de Nico Alonso i la veu de la Berta Miró, coneixerem la història dels “Gegants de Sitges”, els gran personatges de la Blanca Subur.
  • I acabarem el programa amb unes noves sàvies reflexions del nostre benvolgut Llorenç Aguilà. Recordarem ELS MINUTS DE L’AGUILÀ en els que, des de les terres de Ponent, ens explicava una de les seves impagables experiències que, en aquest cas, sembla triada expressament per un període de vacances, ja que ens parla de “Maletes”.

I a la part musical (molt més nodrida en aquests mesos estiuencs) escoltarem des d’una cançó tradicional amb el grup Bytaina, la titulada “La vella de Madrid”, passant per algunes sardanes de diversa factura com “Sabadell LX”, de Lluís Alcalà; o “L’Eco de Sitges, 125”, de Jordi Paulí. I fins i tot, un cuplet: amb text d’Ignasi Iglesias i música d’Enric Morera escoltarem “L’enamorada”, un petita joia recuperada per Bernat Castillejo pel darrer disc de la cobla Mediterrània que comptà amb la col·laboració de l’actriu i cantant Mercè Martínez. Perquè nosaltres també estem enamorats del què fem. De la ràdio, de la cultura popular i tradicional…

I la propera setmana tornen l’Amadeu Carbó i en Ramon Vinyals. Recuperem efectius… Això no s’atura.

—————————————————–

PePe (el xotis de l’any)
Lletra i música de l’Antoni Mas i Bou

Amb el vestit ben planxat
i aquell posat encarcarat
passejant per la Gran Via.
De bracet amb un fiscal,
un bisbe i un general
proclamant la unitat
del territorio nacional.

Cridant que no toquin
la constitució
aquella mateixa
que quan va néixer
tu li vas dir que no.

Pepe,
La Razón a sota el braç
i la mosca sota el nas
escoltant què diu la COPE
de l’aventura d’en Mas.

Pepe,
sempre alerta vigilant
el ramat que es va escampant
tot brindant amb La Casera
enlloc de “cava catalán”.

Pepe,
cargolant el torniquet,
i esmolant el ganivet,
contra les autonomies
carregades de manies
que no volen llaurar dret.

Pepe,
no vagis “echao pa lante”
pasejant per Chamberí,
que la grandesa d’Espanya
ja depén més d’Alemanya
que del que es cou a Madrid.

Fill de la nostàlgia
que no ha paït bé
l’Onze de setembre
quan Catalunya va sortir tota al carrer

Pepe,
La Razón a sota el braç
i la mosca sota el nas
escoltant què diu la COPE
de l’aventura d’en Mas.

Pepe,
sempre alerta vigilant
el ramat que es va escampant
tot brindant amb La Casera
enlloc de “cava catalán”.

Pepe,
cargolant el torniquet,
i esmolant el ganivet,
contra les autonomies
carregades de manies
que no volen llaurar dret.

Pepe,
no vagis “echao pa lante”
pasejant per Chamberí,
que la grandesa d’Espanya
és com un envà de canyes
que es pot fer caure amb el dit.