Programa 283 – 11/09/2015 – Edició 2072

UN RECORD PER A L’ANTONI CARNÉ
I MOLTA MÚSICA AL “FES TA FESTA”
ESPECIAL 11 DE SETEMBRE

Aquest programa el volem dedicar a l’Antoni Carné i Parramon, aquest gran home, activista incansable de la nostra cultura popular i tradicional que ens ha deixat aquest setmana i que va ser, entre moltes altres coses, president de la Federació de Cors d’en Clavé i president-fundador de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català.

Li dedicarem LA COLUMNA de la setmana, que ha escrit l’Amadeu Carbó, amb qui a l’ensems l’unia una gran amistat, escoltarem una peça emblemàtica de Josep Anselm Clavé com “Les flors de maig” i recordarem algunes de les pàgines viscudes per l’Antoni. Com diu l’Amadeu, “Amic Antoni, et trobarem a faltar”.

No faltaran tampoc les seccions setmanals, com la CRÒNICA CASTELLERA d’en Carles Esteve, en què aquesta setmana ens destaca que ja són 60 les colles que han assolit com a mínim un castell de 7 aquesta temporada; o les DITES I REFRANYS d’en Víctor Pàmies que en aquesta ocasió ens adverteix que “No hi ha pitjor enemic que un mal amic”.

I també desenvoluparem la idea que teníem per a aquesta edició especial de l’Onze de Setembre de 2015. Amb molta més música també emblemàtica i de caire patriòtic, ja que escoltarem les sardanes “La veu de Catalunya”, de Josep M. Ruera; i “Catalluna”, de l’Esteve Fortuny.

També es vestiran de llarg les seccions musicals com ELS TEMES D’EN XINO que ens proposa una espectacular versió de “La santa espina”, la de l’Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans; o els CANTS DE TAVERNA d’en Francesc Sànchez Carcassés que ens convida a escoltar “Temps d’havaneres”, un conjunt de temes molt populars interpretats per la “Simfònica de Cobla i Corda” sota la direcció de Francesc Cassú. I recuperarem un EXPEDIENT C de l’Amadeu Carbó que ens parla d’una llegenda montserratina recollida per Joan Amades: “La Mare de Déu està negra”.

I com a colofó, dues versions de “Els segadors”: en primer lloc un fragment d’una versió per a quatre veus mixtes harmonitzada per Enric Morera i que podrem escoltar a càrrec del Cor Catalunya Nova en un enregistrament històric de l’any 1900 sota la direcció del mateix mestre Morera. I per acabar, la versió oficial a càrrec de la Coral Cantaires del FCEC i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida pel mestre Antoni Ros Marbà.

I acabem aquest davantal amb un crit que entenem més que escaient per un especial de la Diada i que estem convençuts que l’Antoni Carné cridaria amb nosaltres: Visca Catalunya!

Lliure, és clar!