Programa 127 – 14/09/2012
(Edició 1916)

Programa 127 – 14/09/2012
(Edició 1916)

DARRER PROGRAMA ESTIUENC DEL “FES TA FESTA”

La setmana que ve comencem nova temporada. Però en aquest darrer programa “estiuenc” us hem preparat una munió de coses.

D’entrada, els vídeos de la setmana tenen a veure amb uns dels capgrossos més singulars i històrics de casa nostra: la Família Cap de Llúpia, de Vic. I si en parlem és perquè són notícia. Ja fa uns mesos ens fèiem ressò del primer llargmetratge de Jordi Lara, titulat “Ventre blanc“, un film que s’endinsa en la vida dels personatges que porten aquests capgrossos. Ara, la pel·lícula és notícia ja que ha estat seleccionada al Busan Internacional Film Festival de Corea del Sud.

Hem trobat un Youtube curiós de l’abril del 1984 en el que Manel Riera entrevista a la Plaça Major de Vic a la Vella i al Merma (que no és altre que en Manel Dot, un dels protagonistes del film però amb quasi 30 anys menys).

D’altra banda, aquest és el teaser de la pel·lícula. Una preciositat.

A les NOTÍCIES ESCOLLIDES us parlem del Primer Premi Santa Cecília de Música per a Gegants i Figures Festives, que organitza l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya; del Curs de Formació de Monitors de Sardanes, que ha endegat per a aquesta tardor la Federació Sardanista de Catalunya; i de la Tercera Beca d’Innovació en Cultura Popular, convocada per les Fundació Jaume Casademont i la Fundació Fira Mediterrània.

A l’AGENDA us parlem d’una munió d’actes pel present cap de setmana i pels successius: la 3a. Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre; la 32a. Fira de Calella i l’Alt Maresme, enguany amb un monogràfic titulat “Pirineus: cultura, tradició i futur”; el 4rt. Festival Berguedà Folk, a Puig-reig; la 15a. Festa de la Sal, a la platja de L’Escala; o la Onzena Edició del recital Danses de Creació, a Reus, amb la participació de l’Esbart Dansaire de Rubí i els amfitrions de l’Esbart Reus Dansa. I molts actes més…

I a les SECCIONS, una nova entrega de ELS SECRETS DE L’ETNOLÒGIC, amb en Gustau Molas que en aquesta ocasió ens parla de “Picacanyes“. I dues reposicions: a DANSES, parlarem de la coreografia que Ricard Roig feu de la versió simfònica de la sardana “Camperola“, d’Eduard Toldrà; i a CONTES I MENTIDES, l’Albert Estengre ens explicarà una història d’un mentider: “El bosc i el llenyataire“.

I quatre temes musicals: la versió de la “Dansa del Velatori” extreta de la banda sonora de la pel·lícula “Ventre blanc”; “La sardana de la Pàtria” amb música d’Enric Morera i lletra de Joan Llogueres (que podeu llegir al final d’aquestes línies); i les sardanes per a cobla “Camperola”, d’Eduard Toldrà, i “Catalunya”, d’Enric Morera.

I la setmana que ve, com dèiem a l’inici, tornem a començar. De fet, no acabem mai. No en sabem. Després del 127…

———————————————————————————

LA SARDANA DE LA PÀTRIA

Del lluny, del lluny ve la complanta;
la porta el sol, la porta el el vent.
La terra brunz i vibra i canta
i es pur el cel i és resplendent.

Les mans demanen mans germanes
que amb fe es retrobin i amb delit.
El blat és or damunt les planes.
és foc la sang a dins el pit.

Quan la mà troba altra mà amiga,
l’estreny febrosa, l’estreny fort,
i amb ella el cor sembla que diga:
Fins a la mort! Fins a la mort! –

Ja la rodona altiva i noble
volta la serra i volta el pla.
Ja hi cap dins d’ella tot un poble
que vol ser lliure i estimar.

Del lluny, del lluny ve la complanta
i en cada cor sap penetrar;
aquí amb dolçor amorosa i santa,
allà amb estrèpit d’huracà

És la complanta d’una història
que dansen l’aigua i el bon sol;
el roure vell damunt la serra
i prop la mare el xic bressol.

És la complanta d’una història
que del Montseny al Montserrat,
porta a la pàtria pena o glòria
segons el vent d’on ha bufat

Fills de la terra catalana
dem-nos les mans, dem-nos les mans,
i eternament la gran Sardana,
ballem-la units com bons germans.

L’ardent rodona hem d’eixamplar-la;
i quan tothom ja hi haurà entrat,
fem que mai més puguin trencar-la
ni occir son vol de llibertat

I si la pàtria fos ofesa,
el cercle estret farem llavors,
fins que dins ell, amb sa vilesa,
s’ofeguin junts tots els traïdors.

Lletra: Joan Llongueres i Badia
Música: Enric Morera i Viura