Qui escup el cel, a la cara li cau

Qui escup el cel, a la cara li cau

Vol dir que les injúries dirigides a Déu, o a les coses santes, es converteixen en dany del qui les profereix o en un altre sentit, més genèric, quan una mala acció reverteix en un mateix.

És una sentència bíblica de l’Eclesiastés, prou antiga, doncs per a blasmar els blasfems. I juga amb una imatge ben gràfica, aprofitant que la tradició situa Déu al cel. Si vols escopir-li, el gargall no tindrà prou força i s’acabarà tornant en contra teva.

Moltes són les paraules, actuacions o fets que es poden tornar contra un mateix, talment com si fos un bumerang. Perquè ja ens adverteixen que, la paraula solta, no té volta.

Qui escup al cel, a la cara li cau.