Qui estigui lliure de culpa,
que llanci la primera pedra

Qui estigui lliure de culpa,
que llanci la primera pedra

Qui acusa un altre del que sigui, cal que s’examini ell mateix abans. Ens remet aquesta dita a la tradició bíblica, tant present en el nostre refranyer, al costat de la tradició grecollatina i àrab.

Potser som arribats en aquell moment que cal demanar explicacions i responsabilitats als qui ens governen i ens han dut a la deriva en aquesta crisi tan salvatge i insolidària.

La solidaritat, quina gran paraula! Em recorda aquella citació de Martin Niemüller: El silenci.

Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.

Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.

Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.

Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.

I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.

Qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra.