Rapsòdia de Nadal
Fèlix Martínez i Comín

Fèlix Martínez i Comín

Rapsòdia de Nadal
Fèlix Martínez i Comín

El “Clàssics de cobla” d’avui no és una sardana. En el repertori coblístic trobem obres simfòniques de tot tipus, si bé, les més popularitzades han estat sempre les de petit format: obres amb una durada d’entre 4 i 8 minuts, per a cobla d’onze instruments i amb un paper de percussió “ad libitum”, és a dir, suprimible segons criteri del director. Moltes obres amb aquestes característiques han assolit una notòria popularitat ja que s’han pogut interpretar en tot tipus de concerts.

I si bé el nom de “glosa” ha esdevingut erròniament comú a moltes d’aquestes obres, hi ha hagut autors que no han renunciat a les formes musicals clàssiques per definir-les, com és el cas que ens ocupa, el del mestre Fèlix Martínez i Comín al que li devem, poemes simfònics, suites, concerts o rapsòdies com la que us presentem avui: la “Rapsòdia de Nadal”.

Martínez Comín va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1920. Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona i harmonia i composició amb Joaquim Zamacois. Intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics. Als anys quaranta es va especialitzar en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador. i també es va iniciar en la cobla, gènere que finalment va conrear abastament i en qual va obtenir nombrosos premis i èxits.

En el camp de la sardana va destacar per la seva constant de qualitat, amb un apassionat lirisme i una excel·lent tècnica, aconseguint llargues i inspirades melodies que, després, genialment repetides en el fort final de l’obra, li conferiren un segell personal que l’acompanyà en la majoria de la seva producció i que va esclatar l’any 1971 amb la sardana “Rosa de Sant Jordi”.

La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques que no s’aparten del llenguatge tonal.

La “Rapsòdia de Nadal” és una obra escrita l’any 1983 i en la que hi trobareu glosades algunes de les nadales catalanes més populars, amb un tractament instrumental preciosista, propi del gran coneixedor de la cobla que era, i unes harmonies justes i delicades, en el més pur esperit romàntic. La versió és de la cobla Els Montgrins, enregistrada l’any 1992.

“Rapsòdia de Nadal”, de Félix Martínez i Comín.