Safareigs

Safareigs

Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Explicaré que, un soroll estrepitós, em va apropar al “quarto” de la rentadora. La màquina es feia sentir. Uns exagerats catacroc, catacroc, catacroc… em feien intuir que l’estri arribava a les acaballes. Avisat el lampista, aquest certificà la més que evident defunció del aparell.
El cubell de la roba bruta el teníem ple fins al sostre. Convenia que amb la Montserrat prenguéssim una determinació urgent. O bé encomanàvem electrodomèstic novell o ens hipotecàvem tota la santa tarda rentant a mà a la pica. Era qüestió de segons ja que, passat demà, amb els de l’imserso, marxàvem vuit dies a Lloret i, amb la feina de fer les maletes, no podíem perdre temps.
Així que, de seguida, ho tinguérem decidit. Un model gamma alta ens arribà de la botiga. Ara, sincerament, penso que amb el preu que ha costat la peça també ens podria planxar la roba i guardar-la plegadeta a l’armari.
Seriosament, com ha canviat això de rentar la roba! Recordo, quan de petit ajudava a la mare a arrossegar, amb les dos mans, el cossi de zinc. Els estius l’acompanyava a fer la neteja al safareig del poble. Allí sempre hi havia alguna o altra bona dona fregant i refregant amb nervi les llànties de la roba. Allò sí que era una feina dura de veritat. Al bon temps encara, però en èpoques de fred ficar els dits a l’aigua tenia molt de mèrit. Mai oblidaré aquelles mans glaçades de l’àvia escalfant-se-les a la vora del foc després d’estendre la roba al corral.
Oh, i com a presents tinc aquelles pastilles de sabó fetes de mantega de porc. Olor no és pas que en fessin massa, però contribuïen a fer desaparèixer medalles. Ara, si havia una eina que ens feia espant a la canalla, aquesta era la pala de fusta amb la qual es picava la roba gruixuda: patam, patam, patam… Quin rebombori quan tres o quatre sonaven a la vegada!
Això sí, per espants i rebomboris; els comentaris llenguts de safareig.
Una abraçada ben forta i… fins a la propera!

Per cert, us recomano que llegiu aquest llibre de Cossetània Edicions que es titula “Els safareigs públics de la Conca de Barberà”. És d’allò més interessant.
Us podeu descarregar un tast del mateix aquí.