Sant Martí i Mas de Bondia,
no es van fer en un sol dia!

Sant Martí i Mas de Bondia,
no es van fer en un sol dia!

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Compartim en terres de la Segarra i l’Urgell un rodolí per tranquil·litzar les persones que van allò que se’n diu estressades.  Per exemple: si en un obra (ei, parlo d’una obra del món del totxo!), se’ls apropa esverat de bon matí l’encarregat i els plantofa als manobres quatre crits perquè al mateix temps pastin, aixequin paret i arrebossin mur.  Si hi ha confiança… (o pebrots) perquè tal com estan les feines,  ens empassem molta saliva.  Els operaris li engalten un: – Ei, ei, que Sant Martí i Mas de Bondia, no es van fer en un sol dia!

Perquè ens entenguem, el rodolí ponentí, vindria a ser com la frase feta del: Para el carro, noi! però, en aquest cas, utilitzant per frenar l’ansietat laboral, una referència toponímica de la zona. Ço és: Sant Martí de Maldà (l’Urgell) i Mas de Bondia (la Segarra).

En relació al petit mas, aquest és una vila closa d’origen medieval ubicat dins el terme municipal de Montornès de Segarra que, segons expliquen els llibres, ja existia l’any 1181 quan el rei Alfons I el Cast en va fer donació als templers de Granyena. El llogaret en èpoques pretèrites fou una quadra o districte del antic castell de Montornés, el qual, en l’actualitat, és un acollidor nucli rural que té una singular estructura urbana  ja que és allargassat format per dues fileres de cases separades per un únic carrer, el qual només disposa d’una porta d’accés.

A principis de la dècada dels 80 del segle passat i amb la sensibilització per restaurar el patrimoni arquitectònic els veïns acordaren canviar la portalada de fusta que hi havia a l’entrada. L’anterior fustam estava deteriorat pel pas dels segles, per la qual cosa es va considerar oportú substituir els vells taulons per uns de nous que mudessin. Amb el pany canviat, s’explica que es repartiren dues claus per tancar a la nit.  Una clau s’entregà al pagès més matiner perquè obrís i, l’altra, a un jove que tornava tard a casa perquè tanqués. A l’hora de la veritat, el mas sempre  ha restat obert a causa que el tronera discotequer es ficava al llit més de matinada que el puntual pagès.

Una abraçada ben forta i… fins a la propera que us parlaré també de Sant Martí de Maldà!