S’atrapa abans un mentider que un coix

S’atrapa abans un mentider que un coix

La saviesa proverbial del refranyer català està molt lligada i vinculada a la tradició faulística d’Isop, per exemple, i d’altres autors que conformen la rondallística europea revitalitzada durant l’època romàntica.

I aquest proverbi el podem vincular amb la faula de la tortuga i la llebre, per exemple, amb un toc afegit de moral i religiositat.

Sembla que ha de ser fàcil agafar un coix, que no pot córrer, oi? Doncs ens diu el refranyer que encara és més fàcil atrapar un mentider en la mentida. Perquè la mentida queda impresa arreu des que és dita i pot ser perseguida per qualsevol en qualsevol moment. I és fàcil que, per un descuit, per una confidència o per una equivocació, aquella veritat ocultada rere la mentida suri i torni a aparèixer. Perquè per a mentir, cal tenir bona memòria! I, qui no tingui cap, que tingui cames!

S’atrapa abans un mentider que un coix.