Sentiments contradictoris

Amadeu Carbó

Sentiments contradictoris

El President Montilla va donar per acabada la legislatura. Dies després les direccions generals de les conselleries presentaven els seus balanços i memòries. El Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana també.

Per ser justos he de dir que tinc un pensament contradictori del tema. Em va entusiasmar la convocatòria fins i tot vaig arribar a pensar que calia fer-ho.i que era una bona iniciativa,  un bon exercici de transparència i un aparador de la feina feta. Tant és així que vaig considerar-la noticia prioritària en el programa de fa dues setmanes, desestimant-ne d’altres que malauradament van morir en la paperera de l’ordinador.

També per ser justos he de dir que no vaig ser present en l’acte  de presentació d’aquest balanç del  Centre de Promoció que va realitzar-se al Palau Marc el passat  dimarts cinc d’octubre.  Però si que em va caure a les mans un exemplar imprès d’aquesta memòria. És a partir de la seva lectura i de l’observació de les formes i dels continguts que comencen les contradiccions entre el que jo pensava que seria i el que realment era.

Reconec que el problema no és del document en qüestió. És meu i només meu, sóc entusiasta de mena, un sommia truites si vols, que hi farem. Les expectatives que jo tot solet havia construït en el meu cap de pardals havien d’estrellar-se amb la contundent realitat d’aquesta memòria. Us em faig cinc cèntims..

La forma de presentar les coses és important i és sense cap mena de dubte un element estratègic de la comunicació de primer ordre. Però per damunt de tot, i sobretot en  allò que és públic,de tots, la coherència ha de ser un dels valors on reposi tot plegat. M’explico, venim d’uns temps en que el discurs del Centre era el de l’austeritat, el de l’afectació de la omnipresent crisis, tots ens havien d’apretar els cinturons i fer sobre-esforços per tal de tirar endavant, i les entitats han patit i pateixen de debò. La sorpresa ha estat el suport d’aquesta memòria, paper del bo, format gran, quatre tintes, i que no ens falti de res. Tenint en conte a qui anava dirigida potser el format digital n’hi havia prou i tot això que ens estalviàvem.

Si amb les formes he trobat a faltar coherència, ara entraré en els continguts on he trobat a faltar fidelitat, un altre element estratègic de la comunicació. Cal dir però, que per qui sigui aliè a les activitats del Centre no haurà detectat aquestes infidelitats que s’amaguen subtilment en missatges ambigus en el text de la memòria. Fins i tot en algun cas es pot interpretar que el Centre ha participat directament en alguna activitat en les que no ha tingut intervenció de cap mena, i us dic en ple coneixement de causa ja que una d’elles la vaig dirigir jo mateix.

I parlant d’estratègies, no acabo d’entendre que pretén aquesta memòria del Centre de Promoció de la Cultura Popular Catalana. És un resum de liquidació? Passar comptes i fer balanç ? o una vegada mes, és llençar a l’arena electoral un element propagandístic disfressat de propaganda institucional ?. Tot plegat em desperta sentiments contradictoris.