Si no hagués existit s’hauria d’haver inventat

Jesús Ventura
Amadeu Carbó

Si no hagués existit s’hauria d’haver inventat

El Premi Joan Amades reapareix, després de repensar-se, aquest any 2012 deslligat dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i amb un nou format. Ja no es premien treballs presentats a la convocatòria anual tal i com estàvem acostumats la darrera dècada. Probablement l’època de vaques magres que estem vivint, o potser el fet que les expectatives dels organitzadors no es veien satisfetes en les convocatòries han fet donar aquest tomb als premis.

Ara el premi Joan Amades de Cultura Popular i Tradicional s’ha convertit en un guardó que vol reconèixer trajectòries de persones, entitats i organitzacions que han excel·lit en l’estudi, la promoció i la dinamització de la cultura popular i tradicional catalana. El propòsit no és, al meu entendre, gens fàcil. Reconèixer i elevar als altars dels prohoms d’aquest país a persones, entitats o organitzacions és actualment una tasca que no està gens exempta de risc. Darrerament hem vist com autèntics intocables fins el moment, queien en caiguda lliure dels pedestals i s’esterrecaven tot perdent crèdit, premis, creus i guardons. La vergonya no que no la perdien, ja no els en quedava: l’havien perdut feia temps i nosaltres sense saber-ho.

Veient el guardonat d’aquesta nova etapa del Premis Joan Amades em fa pensar que els seus organitzadors, l’Associació Cultural Joan Amades, han encertat de ple i que si segueixen filant tant prim no crec que en cap edició es vegin forçats a retirar el reconeixement a ningú. Doncs sí, Joan López Enseñat rebrà aquest diumenge 22 de gener, al Rourell, a la comarca de l’Alt Camp, el Premi Joan Amades 2011. El motiu?… De motius en sobren en aquest cas. El bagatge del premiat al capdavant d’edicions el Mèdol de Tarragona l’ha fet absolut valedor del reconeixement.

La trajectòria del premiat d’enguany destaca per haver estat l’impulsor i ànima d’edicions El Mèdol durant els vint-i-un anys d’existència d’aquesta editorial. Al llarg de tots aquests anys va publicar, en català, diferents generes i temàtiques: assaig, cuina, biografies, novel·la rosa, narrativa etc. Però El Mèdol, amb Joan López al capdavant, va caracteritzar-se per tenir una sensibilitat i un compromís especial pels temes relacionats amb la Cultura Popular i Tradicional Catalana, fins al punt d’especialitzar-se en aquesta temàtica en exclusiva. Les diverses col·leccions i treballs publicats per l’editorial han configurat un catàleg de títols que el fan únic en el món editorial català.

Les persones que ens dediquem a la cultura popular i tradicional, des de la recerca, l’estudi, o la divulgació vam quedar una mica orfes el dia del tancament de El Mèdol. Uns ens quedàvem sense una editorial sempre atenta als treballs que realitzàvem i uns altres veiem desaparèixer les poques possibilitats que hi ha en aquest país de veure noves publicacions en aquest camp. El Mèdol de Tarragona va ocupar un espai del tot necessari per la cultura d’aquest país. Espai, que tot sigui dit, segueix buit i no sembla que s’hagi d’omplir de manera immediata.

El Mèdol és d’aquelles coses que si no hagués existit s’hauria d’haver inventat. Joan López, moltes gràcies i per molts anys.