Som una colla de ximples

Amadeu Carbó

Som una colla de ximples

Fa una colla d’anys, ara no podria precisar quants, el president Pujol va fer un discurs acalorat on afirmava, referint-se als nostres veïns mirant al mapa a mà esquerra, que eren una colla de ximples. La ximpleria és una actitud que pel que veig s’estén darrerament pel nostre país com una taca d’oli. Un ximple segons el DIEC2, el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és un poca-solta i de poc seny.

La cultura popular i tradicional tampoc s’ha lliurat de les poca-soltades i de les ximpleries. Fa ben poc ens fèiem ressò de la trifulga dels Miquelets i els trabucaires amb la “Guardia Civil”. Ara la noticia que em fa escriure aquesta columna, i que en el seu moment ja m’havia fet reflexionar fa vora tres anys en el meu abandonat blog personal, és el conflicte entre un Ajuntament, el de Sant Guim de la Plana, i una entitat, La Marinada, responsable de l’organització del Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, conegut com el Pessebre dels Oficis Perduts.

Ja fa anys que la cosa no va fina. Tot comença a partir d’un canvi d’ajuntament. No entrarem a analitzar raons i sorolls del tema, no cal. Ni tampoc prendrem partit entre La Marinada i l’Ajuntament. Internet va ple de documentació detallada sobre les picabaralles d’aquest afer i que cadascú en tregui conclusions.

Però la bola de neu s’ha fet grossa i no ens podem estar de fer esment d’una sanció de més de 5.000 euros que l’Ajuntament de Sant Guim vol imposar a l’Associació Cultural La Marinada per: “Ocupació dels diversos carrers del nucli de Sant Guim de la Plana (Carrer i Plaça Major, la Travessia de Mig, la Plaça del Castell i el Carrer Clos) per part de l’Associació Cultural La Marinada, per la celebració d’un pessebre vivent sense que s’hagi sol·licitat ni per tant obtingut llicència d’ús comú especial dels carrers, constitutius d’una possible infracció urbanística”, tal i com consta en la proposta de resolució de l’ajuntament.

Tot plegat em sembla força ridícul, i si m’ho permeteu algú peca de ser curt de mires, o si més no pobre en horitzons. Jo sóc seguidor dels pessebres vivents, m’apassionen. El Pessebre dels Oficis Perduts el vaig descobrir a partir d’un programa de televisió que es deia Tarasca i us he de dir que em va captivar. Ara, després d’haver voltat molts pessebres vivents, he de confessar que pocs m’han colpit tant com aquest. Sempre que he pogut hi he tornat, portant-hi amics i gent interessats en aquest tipus de representacions. I quan algú em demana quin pessebre pot visitar, sempre el de Sant Guim de la Plana està en el llistat. És un tret assegurat de satisfacció en el cas de que faci la visita.

No cal ser un expert en territori i desenvolupament per afirmar que el Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana és un recurs de projecció cultural i territorial tant a nivell local com comarcal. És una activitat que dinamitza no només a la gent de Sant Guim sinó que els dels pobles del voltant també es sumen a la proposta. La representació exerceix de pol d’atracció de forasters (allò tant important del turisme interior), que troben en aquest pessebre vivent una activitat atractiva i d’altíssima qualitat i amb valors afegits, com per exemple tota la recuperació de materials: estris, eines, etc., d’uns oficis dels que aviat no se’n cantarà ni gall ni gallina i que formen part del nostre patrimoni etnològic.

Potser cal que ens ho fem mirar tot això, no sigui pas que s’estigui escampant el virus de la ximpleria sense que ens en adonem. I això que nosaltres ens pensàvem que les vacunes de seny que al llarg de generacions ens havien injectat, ens havien immunitzat ja de per vida. Que vols fer-hi, les coses son així. Esperem que tot plegat no ens faci canviar la cèlebre frase del president Pujol: “Són una colla de ximples” per “Som una colla de ximples”.
——————————————
Com us avançavem a la portada del programa, els del Pessebre de Sant Guim han fet el primer lipdub del Pessebre dels Oficis Perduts.

I tenen el seu propi canal de Youtube: http://www.youtube.com/user/santguim