Títols

Jesús Ventura

Títols

Aquesta setmana, dues de les manifestacions de cultura popular i tradicional més representatives de la cultura catalana han obtingut sengles reconeixements oficials.

D’una banda, la sardana, va ser nomenada ELEMENT FESTIU PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL, i en va rebre la certificació el passat dijous dia 11 de novembre, en un acte celebrat al Palau de la Generalitat i presidit pel vice-president del govern català, el Sr. Josep Lluís Carod Rovira. Carod feu un discurs entranyable i ocurrent, i si bé es va posar a la butxaca el públic assistent, aquest no va amagar en cap moment que aquest títol no satisfà les aspiracions del món sardanista i, tal vegada, del món cultural català en general.

Al meu entendre, més que un títol, és una obvietat una mica vergonyant, inclús. Han trigat més de 30 anys en reconèixer un fet absolutament evident com que la sardana forma part de la festa i del patrimoni català. Potser la novetat està en manifestar des del govern que té un interès nacional. Potser aquest darrer terme és la afirmació important. Però l’interès d’un govern per un element festiu cal demostra-lo. No n’hi ha prou amb dir-ho en un títol. Volem entendre, immersos en el nostre exorbitant optimisme, que ho han fet per enrecordar-se’n. Amb els anys la memòria, ja se sap.

L’altre títol ha estat el de la UNESCO, que ha declarat els castells com a PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT. Ho va fer el dimarts passat, durant la cinquena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que té lloc aquests dies a la ciutat de Nairobi, a Kenya.

Aquí si que em sembla que hem d’estar de celebració absoluta. Volem fer nostres les paraules del conseller Tresserras quan deia que “aquesta declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”

Des que la candidatura va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada l’11 de juny de 2008, el camí ha estat llarg.

Només La Patum de Berga, que va ser inscrita el 2005, era l’únic precedent català en aquesta llista de la UNESCO, si bé, la llista inclou també diversos monuments o conjunts catalans, com l’obra d’Antoni Gaudí, el monestir de Poblet, el Palau de la Música Catalana, l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, els jaciments catalans d’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica, el Conjunt Arqueològic de Tarragona i les esglésies romàniques de la Vall de Boí.

I ara, els Castells. Actualment hi ha uns 7.000 castellers agrupats en una seixantena colles, que cada any aixequen uns 16.000 castells. Com diu la nota de premsa del Departament de Cultura, un fenomen singular d’àmbit mundial; un referent simbòlic sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent, d’una gran bellesa plàstica, que transmet emoció, que esdevé eina d’integració per als nouvinguts.

Tot això ja ho sabiem. Ara també ho sap el món. Però encara li hem de fer saber moltes coses. Si més no, el nostre govern, del tema sardana, ja n’ha près nota.

———————

Pel que fa al títol per la Sardana, aquí teniu una bona part de l’acte institucional.

———————

I pel que fa als Castells, aquest altre video el trobem especialment interessant.
No us el perdeu.

I aquest és el video de la notícia de l’ACN (Agència Catalana de Notícies).