Tocs de campanes

Tocs de campanes

Campanes, campaners, campanars, tocs de campana…. tot un univers que ha contribuït de manera decisiva a la comunicació dels pobles I ciutats. Alguns dels campanars I de les campanes han alimentat l’imaginari aportant histories  al llegendari I al rondallari. Hi ha la creença que algunes campanes tenen dons especials. Per exemple n’hi han que son expertes en fer fugir les tempestes que les bruixes condueixen de manera malèvola, seria el cas del la campana Mariassa d’Alpens, al Lluçanés.

D’altres s’han envoltat d’un aura èpica pel fet d’haver participat de manera activa en fets bel·lics, com és el cas de la Campana Honorata de la Seu barcelonina, que va tocar a sometent fent crida a les armes durant el setge de 1714 I que va ser blanc de l’artilleria borbònica però que malgrat tot va continuar tocant de manera insistent encara que amb el so escardellat a la defensa de la Ciutat.

Fins I tot es creu que hi ha campanes que tenen facultats de propiciar la fertilitat, seria el cas de la campana de Sant Gil de Nuria, En el ritual intervenen la campana esmentada I l’olla de sant Gil. La cosa va, fa o no fa, de la seguent manera, la noia ha d’introduïr el cap dins l’olla I amb la mà fer picar el batall. Tants tocs tants fills.

Un tema interessant d’abordar és el dels tocs que marcaven el ritme de la vida tant en el registre religiós com en el  quotidià. De tocs n’hi han molts I alguns tenen especificitats locals. Alguns es relacionen amb la meteorologis com el toc de Temps, d’altres a la seguretat del poble seria el cas del Toc de sometent, o el del Seny del lladre I així també trobariem el toc de foc. Continuant amb tocs de campana, ara els relacionats amb les funcions de l’esglesia, trobariem entre d’altres, el Toc de processó, l’angelus, el toc d’animes etc I També encara alguns relacionats amb la vida I la mort com el toc de bateig I el toc a morts.

Dins aquest univers de tocs de campana existeixen singularitats locals com el Toc d’Oració del Rei que es feia a les dues del mig dia a la Seu de Barcelona.  D’aquest toc s’expliquen diferents tradicions que justifiquen la seva existècia. Una d’elles I pot ser la més popular diu que aquest toc fou imposat per Felip V com a record de l’hora que va entrar a la ciutat de Barcelona I a l’ hora com una vexació més cap a la ciutat que li havia presentat més resistència.

Joan Amades en el llibre Les Campanes de la Biblioteca de Tradicions Populars recull un mimologisme sobre aquest toc que diu així:

Tots en som, de botiflers,
la campana també ho és;
no el voliem I ja el tenim,
el botxí de Felip V.

Tots en som, de vigatans,
tant som ara com abans;
no el volíem I ja el tenim,
el traïdor de Felip V.