Transhumància i patrimoni

Jesús Ventura

Transhumància i patrimoni

M’he proposat que la columna d’avui fos d’allò més profitosa i interessant. I, és clar, partint d’aquestes premisses he decidit que avui no emetria cap opinió personal ni explicaria cap “batalleta”. La meva opinió sobre algun tema en concret no em sembla gens útil ni transcendent ni a mi mateix. És per això que he decidit omplir-la de notícies. I n’he trobat algunes de relacionades amb la Transhumància i el Patrimoni de Catalunya que sí que trobo realment interessants. Va la primera.

Des de la Fundació del Món Rural s’ha impulsat el projecte Els camins ramaders i de la Transhumància a Catalunya, amb l’objectiu d’establir una xarxa de contactes amb el territori i plantejar continguts, procediments i metodologies que permetin crear un model de recuperació i inventariat dels camins ramaders a Catalunya. Per al projecte es va constituir un grup de treball format per l’administració i els agents socials i significatius del territori. Un dels resultats d’aquest treball és la pàgina web: www.transhumancia.cat.

I la segona, ens explica que tot és a punt per la segona edició del campus Camí ramader del Lluçanès al Ripollès 2013, que se celebrarà el 15, 16 i 23 de juny. L’activitat forma part dels Campus de cultura popular, un conjunt d’activitats formatives adreçades a adults que es despleguen arreu de Catalunya en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.

Per a tots aquells que desconeixen el tema els diré que només endinsant-se una miqueta en aquestes planes web que hem “lincat”, descobriran un món apassionant. Si mireu al diccionari la freda definició de la paraula transhumància, veureu que diu: conjunt de migracions estacionals, pròpies de moltes espècies d’animals i, sobretot, de la ramaderia, les quals, per a aprofitar al màxim l’escalonament de pasturatges, recorren grans extensions de terreny des de les planes vers les regions muntanyoses i viceversa.

Però al voltant d’aquest fenomen i de la seva recuperació documental hi ha la possibilitat de reescriure una part molt important de la tradició pagesa catalana i de la seva cultura; en definitiva de la nostra història i del nostre patrimoni cultural.

I parlant de Patrimoni Cultural, una tercera notícia: el dia 9 de juny se servirà el darrer plat de primavera dels Tastets de Patrimoni de Girona: una sortida cultural per conèixer la riquesa hídrica (estanys, recs i molins) de Banyoles. Els Tastets de Patrimoni, amb una versió de primavera i una altra de  tardor, estan organitzats per l’Institut Ramon Muntaner, la Biblioteca Pública de Girona i el Patronat Francesc Eiximenis per donar a conèixer i apropar el patrimoni de les comarques gironines a totes aquelles persones interessades a conèixer la cultura patrimonial que tenen més a prop.

Amb el risc que em tracteu d’endogàmic, crec que és imprescindible que coneguem bé la nostra terra. Que els nostres fills dominin geogràficament i cultural el nostre país (així de passada també ho farem nosaltres). Em permeto recomanar-vos fervorosament el turisme nacional català, l’excursionisme, el senderisme, qualsevol manifestació que es apropi a la natura i, molt especialment, a la nostra, a la que tenim al costat i que moltes vegades desconeixem.

Fins i tot, ara, en època de crisi, és beneficiós. Contra els eterns espolis, aquests són uns calés que ens gastarem però que no es mouran de Catalunya.