Un punt i seguit

Jesús Ventura

Un punt i seguit

Amb aquest programa que esteu escoltant el FES TA FESTA clourà una nova temporada. Tots aquells que fa temps que ens coneixeu i que ens seguiu ja sabeu però, que parlar de final de temporada per nosaltres és com dir quasi bé res. En primer lloc perquè el FES TA FESTA no s’aturarà i seguirà acompanyant-vos, si així ho voleu, durant tots els mesos estiuencs, setmana rere setmana.

Tant sols passarà que els dos propers programes tindran una estructura molt més musical, programant temes que girin al voltant de l’imminent arribada de l’estiu o confeccionant algun concert monogràfic com els que guardem al web. I que a partir del mes de juliol, tindrem una nova fórmula de programa que mantindrà les seccions d’actualitat, com ara la CRÒNICA CASTELLERA, l’AGENDA i les NOTÍCIES ESCOLLIDES i que us proposarà més seccions (noves i velles), més música i més bon humor.

En definitiva. Un punt i seguit que ens durà fins a finals de setembre, moment en el que, igualment sense interrupció, iniciarem una nova temporada. I aquesta sí que serà tanmateix especial. Per que en el seu transcurs assolirem un parell de fites realment significatives: als voltants de la Diada de Sant Jordi del 2014, el FES TA FESTA arribarà a la seva edició 2000. Dos milers de programes sobre cultura popular i tradicional des que vam néixer aquell mes de setembre de 1989 a la sintonia de Ràdio 4. I també, i aquests comptes són més senzills de fer, acomplirem 25 anys en antena. Dues dècades i mitja. Cinc lustres. Un quart de segle. Dieu-li com vulgueu. Es diu aviat, però… Déu n’hi do. Ni amb la més exagerada de les borratxeres d’optimisme ens haguéssim pogut imaginar en aquell 1989 aquesta longevitat radiofònica.

Els supersticiosos diran que no n’hauríem de parlar. Que porta mala sort. Però no hi creiem en aquestes supersticions. Parlar d’allò que desitgem que passi, d’alguna manera és fer que passi més, amb més intensitat. Quantes vegades hem esperat un gran esdeveniment i quan ha arribat ens ha decebut. Arribar a 2000 programes, a 25 anys de vida, és una efemèride, és clar, però el realment important no és el moment d’arribar-hi, sinó tots i cadascun d’aquells moments viscuts fins a arribar-hi, els centenars d’entrevistats, els milers de notícies anunciades i de temes musicals programats, els col·laboradors, els tècnics, els amics trobats…

Durant 25 anys el FES TA FESTA ens ha donat vida, ens ha fet viure. Durant 25 anys hem conservat la il·lusió, les ganes de fer una ràdio que parlés de cultura popular i tradicional (un tema que quan vam començar era quasi inexistent a les graelles de les emissores) i la voluntat de fer-ho des de l’absoluta quotidianitat, amb naturalitat i amb bon humor.

No sé ni que farem, ni com ho farem. Però haurien de passar moltes desgràcies per que no ho poguéssim celebrar com la ocasió es mereix. I mentre el dia no arriba, anirem celebrant els preparatius de la celebració, gaudint dels prolegòmens, assaborint les idees, pensant les fórmules idònies…

I si al final potser no podem realitzar massa coses de les moltes que haurem imaginat, no tindrà massa importància. Arribar a 2000 programes, celebrar les noces d’argent, pel FES TA FESTA no serà res més que un punt de referència per continuar. Solament un punt i seguit. I en el fons, no és aquesta la millor de les celebracions?