Una llaurada ben feta

El treball manual del sector primari, concretament les antigues feines de llaurar, sembrar, segar i batre reclamaven d’un cert ritme o tempo per tal de fer més suportable la tasca. Aquest ritme, si anava acompanyat d’una melodia encara era molt millor. Per a tal fi, però, no hi havia cançons específiques de cada activitat, sinó que l’operari hi aplicava melodies conegudes i extretes de la seva memòria musical. En el fet de llaurar, el ritme el marcava l’acabament del solc i l’inici d’un altre. Els tempos de la cançó els marcava el treball de la terra.

Avui vull presentar una singular cançó de llaurar cantada per Ramon Argany d’Albarca (Priorat), on veiem una mixtura entre creació personal i substrat d’arrel tradicional. Presenta una estructura literària de versos heptasil·làbics organitzats a base de quartetes de les quals dos versos es repeteixen convertint-se així en estrofes de 6 versos. Escoltem-la.