Xarxa Doc 3.0

Jesús Ventura

Xarxa Doc 3.0

Dimecres passat, i en concepte de director de l’entitat MÚSICS PER LA COBLA vaig assistir a una reunió convocada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el CPCPTC, referent a un projecte anomenat XARXA DOC 3.0.

Al meu costat, representants d’entitats tant diverses i heterogènies com ara l’AEEF (Agrupació Excursionista d’Etnografia i Folklore), la Fundació Ernest Morató, l’Associació Cultural Joan Amades, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, el Fons Casteller Emili Miró o l’Esbart Català de Dansaires, per citar-ne només algunes de les més d’una dotzena d’assistents i més d’una vintena de convocades.

Entitats de temàtiques ben diferenciades però amb un parell de nexes comuns importants: en primer lloc, la cultura popular i tradicional (de fet, no podia ser d’altra manera si tenim en compte la institució convocant); i en segon lloc, totes elles són posseïdores o administradores d’arxius documentals importantíssims, en els que es recull fil per randa la nostra història, la de les nostres festes, la de les nostres manifestacions més característiques, la de la nostra vida cultural més arrelada al poble i a la tradició.

A l’ordre del dia, un primer punt: la presentació dels assistents. Un punt important. He de dir que malgrat els molts anys que fa que participo d’aquest moviment cultural popular i tradicional, i que sí que coneixia a la majoria d’assistents, vaig estar honorat de compartir taula amb gent que no coneixia en absolut i que, una vegada presentats i coneixedor de la tasca que duen a terme, van passar automàticament de saludats a admirats. Quina sort té aquest país de comptar amb gent tan altruista, pencaire i competent.

A continuació, i després de conèixer millor la casuística de cadascú gràcies a l’enquesta prèvia endegada pels convocants, arribà la llista de propòsits i avantatges: crear una xarxa d’arxius per difondre, compartir recursos, facilitar la consulta i l’accés als usuaris i potenciar dinàmiques de treball en xarxa utilitzant els avantatges de les noves tecnologies.

És evident que els propòsits són idíl·lics, tant evident com que serà molt complicat unificar criteris arxivístics, ja que tots aquests fons documentals tant importants s’han creat i es mantenen a velocitats molt diferents i amb sistemes molt diversos. L’esforç serà quimèric però val la pena intentar-ho i aplaudir la iniciativa. Encara hi som a temps. I entenc que no és un problema econòmic: sobretot cal formació i aquesta no es paga només amb diners. El treball en xarxa ha de ser clau per a aquesta finalitat.

Cal saber el que tenim, però encara més important, cal saber on ho tenim i com podem arribar-hi. Cal facilitar a tothom l’accés a la nostra història popular. Com va escriure Joan Salvat-Papasseit, “Qui perd els orígens per la identitat”. Modestament hi afegiria: “Qui per la seva història i la de la seva tradició, perd l’ànima, l’essència i la personalitat nacional”. I en aquesta època en què estem perdent tantes i tantes coses (hi ha qui té molt d’interès en que així sigui), no ens podem permetre perdre el nostre bagatge. El nostre background, per dr-ho en terminologia 3.0.